Fa sis anys? En fa vuit? Ara no ho sabria dir. Però fa dies que em torna a perseguir, com en aquell moment, la presència sonora d'un personatge pel que tinc ben poca predilecció artística.
Luís Miguel és un cantant americà embafós, de cançons pastoses al meu entendre, que en un moment passat se m'apareixia ara i adés en la ràdio, en les teles quan anava d'expedicions, fins i tot en alguna conversa de viatge curt. Allò es va acabar, per sort, però ara... Fa algunes setmanes que en la freqüència radiofònica per on sintonitzem Catalunya Ràdio a la Vall d'Albaida s'infiltra una emissora que la interfereix, sobretot a l'Olleria. Pel poc que s'arriba a escoltar (poc perquè només fa que interferir i ni una ni l'altra no s'escolten bé), sembla una ràdio de divulgacó catequista de la fe cristiana.
Els cas és que els últims dies, entre interferències, m'han tornat a aparéixer les cançons del Luís Miguel dels botons*. És algun senyal això, o només el mal gust dels programadors de l'emissora traïdora?
Potser hi ha una certa circularitat en el temps, i hi ha coses que tornen; o potser és certa la famosa sentència: no som quasi res, i 'lo' poc que som, mal sigut.
*Dels botons: una expressió casolana per suavitzar l'original 'dels collons'.
*El que sembla una vergonya que gaire bé a la resta de l'Estat espanyol n'hi ha que pagar per veure TV3 entre d'altres a través de canals de pago, al contrari que algunes com TVE1.