Si mai aneu a Dublin una de les visites que podeu fer és a Kilmainham Gaol. Es tracta d'una antiga presó on van patir condemna molts lluitadors per la independència d'Irlanda alguns dels quals van ser-hi executats. Actualment és un museu i durant les visites guiades expliquen les vicissituds de Pádraig Pearse, Éamon de Valera i altres herois de la pàtria. Entre els objectes que s'hi exposen hi ha armes de l'IRA de llavors.
Vaig ser a Irlanda durant l'època en que es va estrenar la pel·licula Michael Collins (protagonitzada per Liam Neeson i Julia Roberts). L'èxpectació pel film i el seu posterior èxit va fer que sovintegessin les vendes de llibres, pòsters i fotografies de l'època.
En contrast amb això va haver certa polèmica que venia des de l'ílla veïna on alguns sectors anglesos se sentien ofesos i criticaven la glorificació que suposava el fet que Hollywood dediqués una costosa producció a un... terrorista.
Malgrat ser sorollosa la polèmica no va durar gaire. Feia una setantena d'anys de tot allò i el Sinn Féin del primer terç dels segle XX no era ben bé el mateix que els dels anys 90 (En aquells dies havia fracassat un intent de procés de pau a l'Ulster).
Això sí, si haguessin fracassat segurament haguessin passat a la història com a guerrillers, terroristes i prou. I si en lloc dels irlandesos fossin els bascos els que se n'haguessin sortit d'aquí a uns anys potser es farien visites guiades a la caserna d'Intxaurrondo.
Després de tot la història l'escriuen els vencedors. Per això al costat de la gent innocent que va morir a l'Hipercor els espanyols honoren al mateix rang a Melitón Manzanas, conegut repressor, torturador i practicant del terror (és a dir, terrorista) entre nacionalistes bascos i antic caçador de refugiats i fugitius jueus que lliurava a la Gestapo. I com aquest element, uns quants més que tenen medalles pòstumes i reconeixement pel simple fet de ser morts per ETA.
Podríem dir que un terrorista que assoleix els seus objectius passa a ser "homologable" a ulls del món (que sigui de forma temporal o permanent depén de les vicissituds de la història). Fins i tot poden rebre el Nobel de la Pau com el que van compartir Iasser Arafat (líder de l'OAP) i Menachen Begin (antic líder de l'Irgun i, per cert, una de les primeres influències de l'ETA).
Tanmateix els afectats, com en qualsevol conflicte bèlic, triguen a oblidar. Sovint fan falta generacions per a considerar els fets com un episodi històric. Per a arribar a això cal que la nova situació sigui tal que permeti superar els greuges del passat.
Però la divisió entre terrorista bo i terrorista dolent no es redueix a l'equació morts nostrats/morts aliens . També la forma de veure un conflicte està llastat per prejudicis ancestrals. Ho hem pogut veure aquests darrers dies. Mentre la majoria dels periodistes espanyols en referir-se als etarres que hi ha entre reixes els titllaven com han fet sempre de "presos, assassins i terroristes" els terroristes islàmics que una setmana abans havien estat intercanviats pel soldat israelià segrestat Gilad Shalit eren "presoners, militants i activistes". En alguns casos la mateixa Televisió Espanyola era capaç de fer un reportatge a un d'aquests "militants" sense esmentar ni un sol cop la paraula "terrorista" i sense esmentar la causa per la qual estava a la presó (a banda d'assassinat, va participar en l'ensinistrament i preparació d'atemptats suïcides que van provocar dotzenes de morts civils israelians) com si les 67 cadenes perpètues que li van imposar ho haguessin estat per un caprici del jutge.
(Atenció al moment 00:50 quan ensenya les brutals ferides per haver estat torturat. Cosa que em fa pensar en la sentència que va emetre el Tribunal d'Estrasburg contra Espanya per negar-se a investigar denuncies contra tortures)
Algú s'imagina un reportatge en el mateix to sobre un activista basc? Ja no parlo de terroristes endurits amb delictes de sang, sinó un simple noi d'aquells de la kale borroka que feien bretolades.
Malgrat que sovint es fa servir amb aquest significat, el concepte de "terrorisme" no implica necessariament un comportament subversiu contra un poder establert. De fet el primer cop que es va fer servir va ser a la Revolució Francesa quan els jacobins al poder van començar a guillotinar els caps de tot opositor polític. Creaven els antecedents teòrics i pràctics dels règims totalitaris i moviments més recents que han emprat el terror sobre la població per aconseguir les seves finalitats sota una base ideològica.
Podríem considerar que el general espanyol Espartero, progressista i jacobí, va ser-ne un deixeble quan va declarar (i posar en pràctica) que calia bombardejar Barcelona (la població civil, s'entén) cada cinquanta anys per tal que els catalans estiguessin tranquils i no es revoltessin. Com és sabut aquesta màxima va ser citada també pel President de la República Espanyola Manuel Azaña.
Ho tenen força interioritzat. Tant que fins i tot una cançó infantil que tenen (l'única que conegui que parla de Catalunya) parla d'una nena que voldria ser tan alta com la Lluna per a poder veure els soldats de Catalunya que hi són servint al rei.
I com bé sabem fa pocs dies el prestigiós lletrat i pare de la Constitució Espanyola Gregorio Peces-Barba va tornar a parlar sobre la qüestió (arxiu d'audio)
L'endemà durant un entrevista a l'emissora RAC1 es va reafirmar (cosa que invalida qualsevol disculpa posterior ja que demostra que no es tractava de cap rampell sinó d'una opinió meditada) i va dir que era un broma. I que som massa susceptibles.
Gregorio Peces-Barba: "Lo de ayer fue una intervención de humor en un acto de commemoración
Gregorio Peces-Barba: “Hombre, no es lo mismo”.
En aquest enllaç es poden llegir els noms de les 4736 victimes mortals per bombardejos a Catalunya l'últim cop que van ploure bombes i sobre els qual sembla que és permés fer bromes. Els ferits van ser moltíssims més. Tots civils.
És clar que aquest darrer cop les bombes no eren "progressistes" com Espartero, Azaña o Peces-Barba però la finalitat era la mateixa que les altres vegades. I és que ja se sap que no hi ha res que s'assembli més a un bombarder (o terrorista) de dretes que un bombarder d'esquerres. Sobretot si són espanyols.
Blocus Track: En Narcís del blog Camins d'Independència ha posat al seu blog un video sobre supervivents dels bombardejos que expliquen de primera ma com els van viure. En manllevo l'enllaç i el publico tot seguit:
Imatge: Toonpol.com
I ara a Madrid celebren el 2 de Maig on van ser afussellats tots aquests activistes subversius.
Els Palestins ja formen part de la UNESCO com a entitat sobirana
http://www.france24.com/fr/?ns_campaign=al_fr&ns_mchannel=email_marketing&ns_source=AL_20111031_1358&ns_linkname=20111031_breaking_news&ns_fee=0&f24_member_id=1034222455761
Parlant de don Gregorio de las Españas. Com hem de tractar un home que parla amb desdeny de les nostres víctimes? Hi ha un vídeo a La Vanguardia on uns supervivents de la guerra civil expliquen com els avions franquistes hores abans de l'entrada a Bcn metrallaven la gent que corria a refugiar-se. I les víctimes del general Espartero són inferiors a les d'ETA? Només des d'una perspectiva de nacionalisme opressor es poden fer aquestes distincions. En el meu blog hi ha el vídeo esmentat i la molta fel que destil.lo escoltant les ignomínies d'aquest don Gregorio. Ja és hora que ens revoltem encara que només sigui de paraula i a risc de semblar vulgars.
Les tropes de Franco van entrar sense pegar un sol tir...això no va ser Madrid en 1936, va ser París en 1940, quanta falsedat.
http://videos.lavanguardia.com/20110801/54188883545/los-bombardeos-eran-como-en-las-peliculas.html
Hi havia gent vitorejant-los? Sí, però quants de convençuts i quants forçats per les circumstàncies i pel "ves quin remei"?
La llista d'executats, de represaliats i les cues d'exil·liats no sembla que mostrin un país gaire col·laboracionista. Cal ser força ignorant per a pensar el contrari.
Com el terç de Monserrat, també eren "obligats"
El meu avi va viure aquests desgraciats anys així que no m'expliqueu milongas.
Em va explicar quan els soldats franquistes van deixar al "poble" saquejar els magatzems del Port..plens de menjar i com la gent sortia amb el braç en alt a saludar als moros i *requetes...
Que no sóc de la LOGSE.
La Vanguardia com sempre amb el qual li paga, Franco, Pujol, Montilla i si s'escau Rajoy...ah..i la versió en català pagada amb els nostres diners, no el seu.
Molt patriotes els Godos.
La gent que els va vitorejar quan van entrar era la que estava passant gana i que va aprendre que valia més estar amb els que manaven ara si volien tenir una oportunitat. Era això el que volia amb "obligats per les circumstàncies". No crec que sigui tan dificil d'entendre.
El Terç de Montserrat? Sí, l'única unitat de l'exèrcti franquista que va ser formada per catalans. Quatre gats que van acabar escaldats i timats pel franquistes com tots els carlins. Ja veus quina influència van tenir i on són ara.
La Vanguardia al servei del poder, sí. Vols dir que la gent que explica aquests testimonis són falsos?
No se quines milongues dius? Vols dir que no va haver bombardejos?
Si, tots eren antifranquistes, tots, després del 20 N.
Com us dic no sóc un niñato de la LOGSE. La meva família vivia aquí en aquesta desgraciada etapa, els meus avis i els meus oncles, etc.
Treballadors del pa, currantes. Els amos mes franquistas que el tio Paco.
La meva tia àvia treballo pels Maragalls ..si aquests que "va perseguir" Franco...jajaja..la pobra cada vegada que veia a l'alcalde semblava la nena de l'exorcista.
Vivien de P.uta mare, menjaven el que volien i mes...això si, eren molt catòlics i ajudaven als "pobrets".
I després surten que eren resistents..i una merda.
Així tots els burgesos de Barcelona i voltants..
Milongas les menys.