No voldria fer d'advocat del diable però, es coneix que no em queda més remei. Voleu dir que amb això del corredor mediterrani no ens estan donant gat per llebre? Ja comprenc que qualsevol espai de vertebració a nivell de Països Catalans és molt dessitjable, i que veure com es posen d'acord en alguna cosa els tres Presidents autonòmics (i el murcià) i que s'avenen a treballar junts és un fet penosament sorprenent. I més quan tots tres (tots quatre) són tan decididament dretans, catòlics i neoliberals que obrar d'altra manera només es podria qualificar de total estupidesa. Especialment, en un País Valencià que l'aposta per l'"eix de la prosperitat" (sic) Madrid-València ha deixat economicament en caiguda lliure.>
Ara bé, de què parlem quan parlem del corredor mediterrani? Doncs, si fem cas del que tan bé explica Vicent Partal a Vilaweb.tv, d'allò que es tracta és de tenir tres monstruosos ports a València, Barcelona i Marsella, units per vies de ferrocarril amb Algesires i el "cor" d'Europa, amb l'objectiu de facilitar les importacions de la Xina i l'India. En altres paraules, el corredor mediterrani suposa doblar l'aposta per un tipus d'economia globalitzada que està en l'arrel de les crisis que patim (econòmica, ecològica, alimentària, energètica...) i que ha demostrat ser tan nociva per les classes populars a casa nostra i arreu del món.
La pregunta és si en aquestes condicions el corredor mediterrani apadrinat per la Unió Europea serà capaç de vertebrar el nostre territori, tal i com voldriem molts. És a dir, si el fet d'estar al servei del capitalisme deslocalitzador serà compatible amb el benestar a la nostra euroregió econòmica, i si tot plegat es reflectirà en l'estretament dels nostres lligams culturals i nacionals. Per exemple, em pregunte si aquestes infraestructures faran que a Vilamarxant es puga tornar a viure bé de l'agricultura, a Elx del calcer o a Alfafar del moble, i si facilitaran un veritable mercat comú de la cultura catalana. Entenc que tot això passa per un enfocament relocalitzat i a escala humana de la producció i el consum que només podrà dur-se a terme amb una voluntat política clara que ara mateix no existeix ni a València, ni a Palma ni a Barcelona, ni a Madrid ni a Bruseles.
En tot cas, la part positiva és que per fi s'implementarà el ferrocarril pel transport de mercaderies, cosa que suposa un pas endavant front a les carreteres. Això fa que com a mínim hi haja una possibiltat de rehabilitació si és que mai ens caiguem del cavall i ens decidim a fer alguna cosa de trellat.
Bona reflexió. Jo també li pegue voltes.
Res de bo ens vindrà de Madrid. I de Brusel.les?
Pensem que la CEE és un matrimoni econòmic i polític entres estats, i aquest s' estan més per tapar-se les vegonyes i ofegar els ciutadans.