vicent |
divendres, 28 d'octubre de 2011 | 12:32h
Les paraules són viciades. Ahir torna a eixir el debat del copagament sanitari i ella, Mònica Oltra en aquest cas, dispara: no és copagament sinó repagament. L'argument és imbatible car la sanitat la paguem una vegada amb els nostres impostos i una altra en tot cas amb això que en diuen copagament. Que és un repagament per tant.
Hi ha dies que em causa enveja que hi haja gent tan espabilada.
(Per cert: no vos perdeu el debat de Mònica Oltra amb els lectors de +VilaWeb)
¿No és millor això, en les circumstàncies que vivim, i vist des d'una perspectiva progressista, que haver de buscar-se la vida en la selva de la sanitat privada on es depén dels diners que tens?
A Enric Carreté: És per a tenir serveis públics de qualitat que paguem tota mena d'impostosm tant si podem pagar-los com si no. I no els paguem per a tenir AVEs o TAVs de dubstosa utilitat social, aeroports sense avions, parcs temàtics, cotxassos oficials, i dietes, indemnitzacions i salaris desorbitats per a polítics professionals, que damunt es declaren gestors ganduls, inútils i incompetents quan diuen que privatitzant els serveis públics funcionaran millor que si els gestionen ells. Gestionar la cosa pública en benefici de la col·lectivitat és la seua responsabilitat. I que se sàpiga, res del que era públic i s'ha privatitzat (llum, telèfon...) avui és millor i més barat. Al contrari és un servei deficient i amb preus abusius.
Pagar dues vegades per un mateix servei és una estafa i, de més a més, augmenta els desequibris socials. Prou de fer negoci amb les necessitats de les persones.
Vicent: el terme "repagament" no és una invenció de Mònica Oltra, fa temps que corre per la xarxa.