El comentari irònic de Peces-Barba, ahir en un congrès d'advocats, sobre si Espanya es va equivocar escollint Catalunya enlloc de Portugal en l'època del Conde-duque de Olivares, és perfecte per als que considerem que som una colònia espanyola no integrada. Al contrari dels que se senten "indignats" pels comentaris del polític socialista espanyol (un dels "pares" de la Constitució actual, no ho oblidem), a mi em sembla que demostren d'una manera força gràfica el sentiment de "pertinença" que tenen sobre Catalunya ("nos quedamos con los catalanes y no con los portugueses", noteu aquest "nos quedamos" tan imperialista). Portugal és un exemple magnífic per a Catalunya, ja ho he dit en altres ocasions (vegeu aquest article, titulat "La Península dels tres estats"), perquè refuta clarament l'opinió, molt estesa a Espanya, que la unió dels diferents pobles de la Península Ibèrica en una sola nació era un "destí natural i inevitable" des dels temps dels romans. Portugal, amb la seva independència i la seva llengua oficial, que ningú a Espanya posa en dubte, demostra que no és així. I el comentari fet per Peces-Barba implica que el que ara és Espanya hagués pogut ser, per la força de les armes, amb l'actual Portugal i sense l'actual Catalunya, i a cap espanyol li semblaria malament, per tant, no és un fet natural, sinó la conseqüència d'una trajectòria històrica d'unes nacions que s'imposen a d'altres (de vegades, les aniquilen, com els francs sobre els occitans; de vegades, no del tot, com els anglesos sobre els escocesos). Una altra cosa, ben diferent, és fer broma sobre els bombardejos de l'exèrcit espanyol cap a Barcelona. Aquí sí que crec que Peces-Barba s'ha passat, perquè estem parlant de morts, de destrucció i de desgràcia. I si els bombardejos d'Espartero són lluny en el temps, els de la guerra del 36-39 encara són a la memòria de molts catalans. I van ser avions feixistes (alemanys i italians, a més d'espanyols) els que van causar-los. Al·ludir a la necessitat o no de bombardejar Barcelona cada cert temps, és, a més de molt mal gust, d'una prepotència indecent en una persona que es considera "demòcrata".
Indibil |
divendres, 28 d'octubre de 2011 | 13:05h
De debò no entenc com s'arma tant follon per aquestes declaracions, Duran ha dit que els andalusos cobren el PER , Lopez Tena avui que cremar Madrid , Tardà ni t'explico, etc etc...i ???? doncs que cadascun digui el que vulgui, dic jo.
O posem la censura prèvia com vulgues Vicent Sanchis...quant franquisme ocult hi ha.
El follon s'ha armat perquè Peces-barba ha dit una veritat com un temple: Espanya va conquerir Catalunya i ara se'n penedeix, perquè no l'ha pogut agenollar com sí que ha fet amb altres nacions, això és molt més seriòs que les bajanades que es diuen en campanya per esgarrapar vots. És reconeixer el que molts espanyols pensen per dins i no s'atreveixen a dir. Salut
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià , sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
El web oficial d'aquest grup periodÃstic, del qual formo part activament. Allà hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Aquà trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
El comentari irònic de Peces-Barba, ahir en un congrès d'advocats, sobre si Espanya es va equivocar escollint Catalunya enlloc de Portugal en l'època del Conde-duque de Olivares, és perfecte per als que considerem que som una colònia espanyola no integrada. Al contrari dels que se senten "indignats" pels comentaris del polític socialista espanyol (un dels "pares" de la Constitució actual, no ho oblidem), a mi em sembla que demostren d'una manera força gràfica el sentiment de "pertinença" que tenen sobre Catalunya ("nos quedamos con los catalanes y no con los portugueses", noteu aquest "nos quedamos" tan imperialista). Portugal és un exemple magnífic per a Catalunya, ja ho he dit en altres ocasions (vegeu aquest article, titulat "La Península dels tres estats"), perquè refuta clarament l'opinió, molt estesa a Espanya, que la unió dels diferents pobles de la Península Ibèrica en una sola nació era un "destí natural i inevitable" des dels temps dels romans. Portugal, amb la seva independència i la seva llengua oficial, que ningú a Espanya posa en dubte, demostra que no és així. I el comentari fet per Peces-Barba implica que el que ara és Espanya hagués pogut ser, per la força de les armes, amb l'actual Portugal i sense l'actual Catalunya, i a cap espanyol li semblaria malament, per tant, no és un fet natural, sinó la conseqüència d'una trajectòria històrica d'unes nacions que s'imposen a d'altres (de vegades, les aniquilen, com els francs sobre els occitans; de vegades, no del tot, com els anglesos sobre els escocesos). 
Duran ha dit que els andalusos cobren el PER , Lopez Tena avui que cremar Madrid , Tardà ni t'explico, etc etc...i ???? doncs que cadascun digui el que vulgui, dic jo.
O posem la censura prèvia com vulgues Vicent Sanchis...quant franquisme ocult hi ha.
Salut