Tampoc direm que ha estat una setmana especialment cutre informativament parlant, però d'ànims en donen pocs. Jo estic, malgrat tot, relativament content.
Dijous 27 d'octubre de 2011
Es sorprèn, segons qui, perquè la nostra societat no té empenta, no té il·lusió, no té ganes de fer. Els joves sobretot.
Hi ha qui es sorprèn perquè es posa en marxa una aula de teatre i només s'apunten dos alumnes nous.
Totes les entitats culturals i socials tenen problemes per fer nous socis i per retenir els que tenen.
Hi ha un cert desencís.
Però és clar, en un període de retallades i de restriccions econòmiques, llegim que els directius de la CAM i els de la Novacaixa de Galícia s'han embutxacat, constitucionalment, no cal dir, milions d'euros, amb el beneplàcit del govern, que els felicita per haver gestionat tan malament les seves empreses, per haver-les arruïnat, exactament.
Llegim que el Gobierno d'España segueix defensant que Madrid és una ciutat portuària i mediterrània, que ja cal ser ruc, però és el que hi ha.
Constata, doncs, la gent que estem en mans de delinqüents i de rucs.
Com no ha d'estar la societat desanimada? Com ha de tenir ganes de treballar? com ha de tenir il·lusió?
També és cert però, que amb un govern d'incompetents com aquest, i alerta que el govern que se suposa que arribarà, porta la mateixa marxa, o més encara, potser és el moment de posar-se a treballar amb més ganes que mai per fer que la gent sigui més culta, més lliure i més feliç.
Canta Battiato que "aquest segle carregat de paràsits sense dignitat, només m'empeny a ser millor, amb més voluntat".
Per aquí va el tema.
El problema és que cada mes hem de pagar el lloguer i no sé com ho farem.
Ave Caesar!
La irreductible convicció la tenim.
Seguim en el tema.