Fet i fet, després de les eleccions generals, i si Mariano Rajoy és president, sabrem fins a quin punt aquest suposat nou tarannà del Govern valencià és una realitat o per contra, com alguns pensem, ha estat un parany més dels estrategs del PP per enganyar, una vegada més, la societat valenciana. Si fos així, alguns haurien de prendre nota i adonar-se'n que de 1995 ençà hem tingut una garbera de proves que ens han confirmat quina mena de política educativa, sanitària, econòmica, lingüística.... porta a cap el PP.
Al País Valencià, i mentre a la resta de l'estat es respirava una certa calma, els dos darrers cursos escolars es van caracteritzar per les mobilitzacions de la comunitat educativa, els sindicats i la societat en general contra la corrupció del Govern de Francisco Camps i les seues polítiques. Així, milers i milers de valencians isquérem al carrer per reivindicar, entre altres, l'educació per a la ciutadania, el manteniment de les emissions de TV3, l'aplicació de la Llei de Dependència, en contra de la política educativa del conseller Font de Mora, contra la manca de recursos sanitaris, l'especulació urbanística, la manipulació de Canal 9, el malbaratament dels recursos públics en esdeveniments faraònics, la corrupció dels seues principals dirigents , els menyspreu a entitats com Escola Valenciana, ACPV, víctimes del metro de València o salvem el Cabanyal, etc , etc. Vaja, que el País Valencià semblava una gran olla a pressió que anava a rebentar en qualsevol moment.
Docs bé, efectivament va rebentar amb la dimissió del president Camps. Els dirigent estatals del PP, Rajoy, Cospedal i tutti quantti , i davant la imminent celebració d'eleccions generals, tiraren pel camí del mig i forçaren la dimissió de Camps que va haver d'anar-se'n amb la cua entre les cames, per la porta del darrera. Calia, doncs, escollir aviat un successor que aparentés no fer ni pols ni remolí. Un president que calmés el galliner, que apagués el foc per deixar de bullir l'olla, un president el suficientment hàbil per fer veure que tenia un altre tarannà. I Alberto Fabra va ser l'escollit, i a gosades que està seguint al peu de la lletra les instruccions de Madrid.
A menys d'un mes de les eleccions general el País Valencià és una bassa d'oli, quan a la resta de comunitats de l'estat, posem com a exemple Madrid , Barcelona o Navarra , fa setmanes que els ensenyats, estudiants, sanitaris... van protagonitzar vagues, i mobilitzacions. Per contra, ací, a casa nostra, el president Fabra i els seus consellers van convèncer els representats sindicals que ací no hi haurien retallades, i a Escola Valenciana que no derogarien la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià ( LUEV), que pretenia el darrer conseller d'educació Alejandro Font de Mora. El resultat, ja ho hem dit, és el que desitjaven els líders del PP, aconseguir no alçar cap polseguera i aplanar el camí a Rajoy per guanyar les properes eleccions. Les declaracions que els dirigents populars fan aquests darrers dies són una prova ben evident que tot segueix un full de ruta ben estudiat: Deia Antonio Clemente, secretari general i director de campanya del PPCV “ La Comunidad Valenciana és un soporte fundamental para que el próximo 20N Mariano Rajoy se convierta en el nuevo presidente del Gobierno (...) será uno de los mayores graneros de votos para el PP aportando 1,5 millones de votos para que el cambio se haga una realidad” ( Levante EMV, 22-10-2011). A l'endemà, llegíem en el mateix periòdic, el president de la Generalitat Alberto Fabra reblava el clau afegint “ Hagamos ver a Mariano Rajoy que somos el bastión del PP”, i el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, esperonava als militants congregats de l'Horta Nord per “ sacar los 800.000 votos que prometio a Alberto Fabra”. Tres declaracions que palesen que aquest nou tarannà del Govern d'Alberto Fabra és, al meu parer, una estratègia més del PP per desmobilitzar la societat valenciana, pensant en els seues interessos partidistes.
Fet i fet, després de les eleccions generals, i si Mariano Rajoy és president, sabrem fins a quin punt aquest suposat nou tarannà del Govern valencià és una realitat o per contra, com alguns pensem, ha estat un parany més dels estrategs del PP per enganyar, una vegada més, la societat valenciana. Si fos així, alguns haurien de prendre nota i adonar-se'n que de 1995 ençà hem tingut una garbera de proves que ens han confirmat quina mena de política educativa, sanitària, econòmica, lingüística.... porta a cap el PP. Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, quatre presidents amb tarannà diferents, com és lògic, però amb un mateix full de ruta, un full de ruta on, com a prioritat, no hi figura defensar els interessos dels valencians i valencianes.
Alcoi, 25 d'octubre del 2011
Salut, company!
Vosaltres sou el graner del PP i nosaltres a Catalunya el
graner del PSOE :25 diputats.
Perquè som al costat dels andalusos el graner del PSOE, no ho oblidem.
Amic Basseta m'he alegrat molt en llegir el teu comentari. Tots dos sabem com les gasten el peperos, no? Portem massa anys veient com ens ha desfet el país. Alberto Fabra i els seues consellers és més del mateix. Pense que els sindicats i alguna entitat cívica s'han equivocat desmobilitzant la societat. Això és precisament els que ells volen, no creus? Hem de convéncer els nostres conciutadans que AMB EL PP JA EN TENIM PROU!!
Salut