El primer post d'aquest bloc és el cà mbric de la meua vida: la prehistòria ufana i creadora, rebossant d'una vida que estava condemnada a l'extinció. Sembla que en comptes d'haver passat quatre anys hagen passat quatre dècades. Era periodista, fadrina i amb les responsabilitats pròpies d'una adolescent de 18 anys. Recorde les queixes d'aquella època: em resultava penós dur aquella mena de vida. En en fons, m'avorria. Aspirava a un altre tipus de plenitud: la meua plenitud d'ara.Â
Els minuts estan comptats, i el cervell es divideix en tres des del primer minut de la matinada: un raconet de cervell per a pensar en les meues tasques dià ries, un altre raconet per al meu home, i la resta de cervell enfocada al xiquet, que sol dormir apaciblement al seu llit (o al nostre). Matinar em dóna aire per a cobrir les meues necessitats matinals bà siques: dutxa, esmorzar, notÃcies, correu electrònic. A partir d'aquest moment i fins les deu de la nit s'aniran solapant, aixafant i trabucant totes les responsabilitats, feines, vetes i fills. Per això els apunts diaris han deixat de ser apunts, han deixat de ser diaris. Per això és hora de donar pas a un altre bloc, amb un tÃtol més honest: no podran ser apunts, no podran ser diaris. Però puc assegurar que, siga el que siga, ho faré des de casa estant.
louis vuitton uk
coach outlet
coach outlet online
M'agrada tornar, malgrat que siga amb una redundància al títol. He d'esborrar una paraula (o Des, o estant), estic decidint quina.
Ens veiem per la xarxa, salutacions!