Per Marcel TorrusVa costar però al final vam trobar el dia en el que una mínima majoria de la colla ens anava bé per fer la ruta per Mieres i el seu entorn, acabant dinant a Can Met.
Ens vam reunir, aquest cop en dissabte, 9 bicicorriolaires més la incorporació del meu germà, que especialment em va fer molta il·lusió que vingués a pedalar amb nosaltres.
Ens vam reunir, aquest cop en dissabte, 9 bicicorriolaires més la incorporació del meu germà, que especialment em va fer molta il·lusió que vingués a pedalar amb nosaltres.
Doncs vam començar el dia fred, molt fred, uns 3 graus a Santa Pau. Allí esmorzàrem en un bar de carretera que malgrat la crisi es tenia
que demanar hora per fer-ho, déu ni do, per dinar si que és normal ara
bé per esmorzar... N'hi han que tenen sort, o fan la seva feina molt
bé.
Arribem a Mieres amb els cotxes als vols de les 09,30h. on el meu germà
ens espera. Ell ve de Canet i després de fer les presentacions
reglamentàries enfilem ja amb la bici cap al Rocacorba. Aquest primer
tram és tot asfalt, amb pujades i baixades que es van alternant. Deixem
momentàniament l'asfalt per agafar un pista de fortes rampes que ens
durà a la carretera que ve de Banyoles al Rocacorba. Seguim pujant per
asfalt on la pendent és més pronunciada i constant.
Arribem on hi ha l'imatge de Sant Nicolau, allí hem de deixar ja
definitivament la pista i l'asfalt per entrar per un bonic corriol amb
fortes trialeres. Transitem pel llom de la muntanya amb magnífiques
vistes al Pla de l'Estany, i part de la Garrotxa.
Prosseguim amb una baixada trialera que ens recorda el perquè del nom de
la colla. Sublim però força perillós, és el mateix que ja vam fer en el
seu dia amb el Martí, Andreu, Sergi, Valentí i un servidor. Seguim no
sense dificultats per trobar el camí, i després d'un parell d'anades i
vingudes finalment retrobem el camí. Aquí haig de demanar disculpes als
companys, ja que no era massa conscient del camí, la meva orientació és
més que justeta i la memòria potser més. Sort que entre la bona memòria
del meu germà, suposo que els meus pares hi van posar més concentració
alhora de concebre'l, i la inestimable experiència del Mamelló alhora de
llegir l'Alpina ens en vam sortir.
Arribem al Freixe, ermita situada en un altiplà de Finestres, allí fem
constància del nostre pas, mitjançant els objectius i zooms.Ara si, tan sols ens queda davallar fins a Mieres per un esplèndid corriol, ràpid en algun tram, tècnic en algun altre, i força llarg. Era una de les cireretes de la sortida.
Arribem als cotxes on ens canviem i anem fent via cap al restaurant, principal objectiu de la sortida perquè negar-ho. Com diu en Jordi Cid: potser ens fem grans. Collons quina joia si això es la jubilació.
Ja entaulats i acompanyats per unes llaunes de cargols anem comentant la sortida tot llepant-nos els dits.
Queda pendent de tornar-hi, ja que no vam ser tots els que volíem.Fins aviat,
El Tete
Km. Entre 30 a 50 (els comptakilòmetres no es posaven d'acord, serà pels volcans????)
Desnivell+ 1.100mts
Corriolaires: Jordi C., Anscari N., Valentí T., Joaquim T., Albert G., Adrià T., Rafael, Àngel V., Manel Q. i Marcel T.
Les fotos de l'Adrià: cliqueu aquí.
Les fotos d'en Manel Q.: cliqueu aquí.
Agrair-vos a tota la colla de Bicicorriols poder haver seguit el vostre rastre durant tota la sortida . Aquesta terra em té captivat tant per l’entorn, com per la seva gent que sempre m’ha cuida molt be quan hi vinc.
Segurament que ho repetireu doncs hi ha molts més tresors amagats que segur us agradaran.
A la vostra salut i pedals!
Adrià et felicito per les fotos i el reportatge, inclosos els cargols.
Que no tot ha de ser menjar-se kms dalt de la bici, collons!
Espero que volgueu repetir un altre dia ja que els paratges bé valen que ens acompanyeu als que vam faltar a la cita.
Salut.