norge |
dijous, 1 de desembre de 2011 | 23:47h
Diuen els historiadors que el final d'una era no pot marcar-se sense que hagi passat un temps prudencial, suficient per mirar la linia temporal desde la recurrent perspectiva històrica.
(A la foto podeu veure El Pedraforca)
Have you ever seen the rain - Creedence Clearwater Revival
(A la foto podeu veure El Pedraforca)
Have you ever seen the rain - Creedence Clearwater Revival
Els finals d'era estàn marcats als llibres d'història i segur que tots en recordarem alguns de sonats i clars; que si la caiguda de l'Imperi Romà, Constantinopla, el descobriment d'Amèrica per part de Cristòfor Colom o la Revolució Francesa i la presa de la la Bastilla, etc...
Pel què sembla, i te lògica, no tots els historiadors estan d'acord en dir quin és el succés que marca el canvi de pàgina del llibre de la història de la humanitat. Cada cop tenim més informació del què passa al mon, i d'igual manera estem molt desinformats. És com el canal d'aigua que te fugues arreu del seu viaducte. De vegades, un succés marca clarament el punt d'inflexió, i aleshores la discussió és mínima o gairebé nula. L'Imperi Romà no va caure d'un dia per l'altre, la Revolució Francesa no es va produïr en un dia, el Descobriment d'Amèrica per part de Colom i la flota va ser fruit de tot un seguit de circumstàncies i molts predecessors, i no pas d'un dia.
El segle XX fou el segle en el qual la humanitat va arribar més lluny en la majoria d'aspectes, però aquest camí sembla que està provocant revolucions. Cada cop hi ha més gent al mon, cada vegada hi ha més pobres i menys rics, encara que aquests pocs ho son molt a costa de la majoria. Molta gent està informada i al cas del què més o menys passa al mon, tot i que les astutes agències o agents de desinformació facin molt bé la seva feina. No hi ha moviment sense contramoviment, per més bo o definitiu que sembli. Ni tan sols els indignats, que surten pressumptament del poble, de la classe que mes pateix la crisi, no sembla estar lliure de sospita, segons molts mitjans de comunicació. Confusió. Tothom és dolent i ningú no és bo. La gent, al cap i a la fi, no te res ni ningu en qui confiar plenament per resoldre els seus problemes. Ens fan creure que estem realment sols. Que només el sistema establert, que s'aixopluga sota una democràcia de fireta, és el què més ens convé. I cal dir que és de fireta, encara que ens venguin la idea de que per molt petita que sigui val més això que una altra cosa. Potser cal buscar ben aviat alguna sol·lució, perquè aquest sistema capitalista, democràtic i lliberal, i a la vista està, legitima els lladres i els Tera-Xoriços, i se'ns està menjant amb patates. Però shhhhhh... no ho diguem gaire alt, que ja se sap que se sap tot, que sempre pot haver-hi un banyetes escoltant.
Estarem vivint el final d'una era o aquest sistema encara no ha reventat i segueix tenint gana per segles?
Pel què sembla, i te lògica, no tots els historiadors estan d'acord en dir quin és el succés que marca el canvi de pàgina del llibre de la història de la humanitat. Cada cop tenim més informació del què passa al mon, i d'igual manera estem molt desinformats. És com el canal d'aigua que te fugues arreu del seu viaducte. De vegades, un succés marca clarament el punt d'inflexió, i aleshores la discussió és mínima o gairebé nula. L'Imperi Romà no va caure d'un dia per l'altre, la Revolució Francesa no es va produïr en un dia, el Descobriment d'Amèrica per part de Colom i la flota va ser fruit de tot un seguit de circumstàncies i molts predecessors, i no pas d'un dia.
El segle XX fou el segle en el qual la humanitat va arribar més lluny en la majoria d'aspectes, però aquest camí sembla que està provocant revolucions. Cada cop hi ha més gent al mon, cada vegada hi ha més pobres i menys rics, encara que aquests pocs ho son molt a costa de la majoria. Molta gent està informada i al cas del què més o menys passa al mon, tot i que les astutes agències o agents de desinformació facin molt bé la seva feina. No hi ha moviment sense contramoviment, per més bo o definitiu que sembli. Ni tan sols els indignats, que surten pressumptament del poble, de la classe que mes pateix la crisi, no sembla estar lliure de sospita, segons molts mitjans de comunicació. Confusió. Tothom és dolent i ningú no és bo. La gent, al cap i a la fi, no te res ni ningu en qui confiar plenament per resoldre els seus problemes. Ens fan creure que estem realment sols. Que només el sistema establert, que s'aixopluga sota una democràcia de fireta, és el què més ens convé. I cal dir que és de fireta, encara que ens venguin la idea de que per molt petita que sigui val més això que una altra cosa. Potser cal buscar ben aviat alguna sol·lució, perquè aquest sistema capitalista, democràtic i lliberal, i a la vista està, legitima els lladres i els Tera-Xoriços, i se'ns està menjant amb patates. Però shhhhhh... no ho diguem gaire alt, que ja se sap que se sap tot, que sempre pot haver-hi un banyetes escoltant.
Estarem vivint el final d'una era o aquest sistema encara no ha reventat i segueix tenint gana per segles?
