A la vida hi ha coses que dóna la impressió que sempre perduren que formen part del nostre imaginari, que ha donat vida a la literatura, el cinema, la TV, tots recordem com la guerra freda, l'arribada de l'any 2000, o el fet que un afroamericà arribés a la Casa Blanca, eren esdeveniments que ho podien semblar impossibles o inamovibles.
Els que tenim certa edat, ens hem criat i ens hem socialitzat amb la macabra familiaritat d'ETA, la banda armada al llarg de les nostres vides ha obert centenars de vegades el telenotícies de les nostres llars, segrestos, assasinats, manifestacions, comandos, zulos, detencions, tortures, Audiència Nacional, treva, cotxe-bomba, tret a la nuca, un vocabulari que durant molts anys se'ns va fer familiar, qui ho havia de dir que en veuríem el final, com qui hauria de dir que veuríem un president afroamericà als EUA.
Per edat malauradament ( o sortosament) ja he vist molts canvis socials, el franquisme, la guerra freda, la transició, internet, la tv digital, l'estatut, la “normalització” del català, penso que només en queda una cosa, de les que considero importants i que ens poden canviar la vida, la independència de Catalunya ? Doncs, sí per a què amagar-ho, ara que amb la recuperació de l'autoestima i de la dignitat de la gent del país ja em podria donar per satisfet, què és poca cosa ?
Però és que o estem tant d'enfonsats.
vector art
La veurem més aviat del que ens pensem.
Ara hem d'empènyer l'ANC entre altres coses, l'Assemblea Nacional Catalana i el Moviment per la Independència que li ha de donar forma i vertebració.
Endavant catalans!