cbort |
divendres, 21 d'octubre de 2011 | 19:00h
El que ja sembla el final d'ETA com a organització armada tindrà inevitablement conseqüències polítiques. Dubto que derivin de les condicions per a acabar amb al conflicte a què es refereix el comunicat final de l'organització. De fet, la debilitat d'ETA sense les armes al damunt de la taula és encara més visible que amb les armes a punt. Per tant, les condicions per deixar definitivament les armes no seran ni de lluny les que de manera implícita sorgeixen del comunicat. Que en el procés de negociació- que serà llarg- es parlarà del conflcite històric subjacent és una evidència, però ETA sap que l'estat espanyol i també el francès no poden estirar les seves arquitectures constitucionals i polítiques gaire més enllà. Així que amb generositat mútua es podrà arribar més a un reconeixement teòric del conflicte que a concessions polítiques importants. Però res no serà igual i hi haurà un abans i un després. I aquest després té ara més d'un escenari possible. Un- el menys probable- és reforçar la idea nacional espanyola i viure com si l'estat espanyol fos el victoriós absolut i Espanya hagués acabat amb l'independentisme basc més extrem. És una temptació dels sectors més dretans fer aquesta lectura si finalment es produeix el desarmament i aquest és "verificable". No obstant això, hem de comptar amb un nou Actor (en majúscula) polític, que és l'esquerra abertzale, artífex de la sacsejada que ha viscut la seva relació amb ETA i de l'escenari que ha provocat l'actual situació d'esperança. Aquest nou actor polític té ara mateix a les seves mans el futur complet de l'ndependentisme d'esquerres i més enllà d'això el que pot esdevenir el veritable canvi de la democràcia espanyola derivada de la Transició, perquè només des de la victòria política podran forçar el replantejament nacional espanyol i posar damunt de la taula (com ja ha passat a Catalunya sense necessitat de lluita armada) el separatisme com a opció política legítima i no ignorable. (Continua)La segona transició de què tant es parla pot rebre des d'Euskadi una
empenta si tot el nacionalisme basc, d'esquerres i de dretes, fa un
plantejament polític contundent, però amb una responsabilitat especial
de l'esquerra independentista que és qui ha mogut fitxa i qui l'ha de
continuar movent per generar un escenari diferent. De fet, alguns
tertulians dretans ja no poden negar en públic la legimitat de les idees
polítiques separatistes si renuncien a la violència. Això sol ja és una
victòria significativa. I si la previsió dels bons resultats electorals
es confirma, l'entrada de l'independentisme d'esquerres o de
centre-esquerra a l'escenari polític normalitzat serà triomfal i
indiscutible, també jurídicament. Aquest últim és per a mi l'escenari
més probable.
Amb tot, començarà- de confirmar-se l'escenari anterior- una nova guerra, no cruenta, per evitar entrar en una nova dinàmica política que qüestioni els pilars del nacionalisme espanyol. I aquí s'hi valdrà també el joc brut, els intents de deslegitimar determinades opcions i determinades persones, és a dir, els "jocs" habituals en qualsevol país "democràtic" per mantenir el poder constituït. També hi hauran de comptar, amb això, els nous actors polítics i hauran de fer com la dona del Cèsar, inevitablement.
El conflicte, doncs, prendrà ara un nou impuls polític no exempt d'agressivitat i mala fe.
Tanmateix, el fet sol que ningú mai més hagi de morir per causes polítiques, el fet que en tot un territori es respecti el dret a la vida, és un guany impagable.
Amb tot, començarà- de confirmar-se l'escenari anterior- una nova guerra, no cruenta, per evitar entrar en una nova dinàmica política que qüestioni els pilars del nacionalisme espanyol. I aquí s'hi valdrà també el joc brut, els intents de deslegitimar determinades opcions i determinades persones, és a dir, els "jocs" habituals en qualsevol país "democràtic" per mantenir el poder constituït. També hi hauran de comptar, amb això, els nous actors polítics i hauran de fer com la dona del Cèsar, inevitablement.
El conflicte, doncs, prendrà ara un nou impuls polític no exempt d'agressivitat i mala fe.
Tanmateix, el fet sol que ningú mai més hagi de morir per causes polítiques, el fet que en tot un territori es respecti el dret a la vida, és un guany impagable.
I pot ser per això també ha aconseguit perllongar tant la seva agònia.
Pels interessos coincidents amb aquest sentit amb l'extrema dreta espanyolista, encara que sembla que amb objectius diferents que els d'una ETA infiltrada pels interessos de'Estat.
Ara continuaran fent tot el possible amb el paripé d'una mena de negociació política muda i sorda, en que tant ens té acostumats l'espanyolisme actual, siga favorable als seus interesos de cara a guanyar-se la ciutadania basca i frenar les polítiques que puguen fer que els abertzales s'internen per la banda esquerra i en contra de la normalitat política i la normalitat de la disputa democràtica i de la paraula civilitzada.
I com deia Xabier Arzallus els principals culpables són els que tenen el poder i menegen el fils de les titelles en benefici propi, per despertar aquesta barbàrie animal amb aquells que tenen la necessitat d'anar al darrere d'una safanòria i sempre intentaràn autoenganyar-se amb un argument per a justificar-la.