Adjunto la meva intervenció de presentació a la conferència que vàrem organitzar al Parlament Europeu el Grup Verds/ALE en relació a la necessitat de reduir el temps de treball per tal de repartir ocupació i amb perspectiva de gènere.
De les moltes intervencions interessants que hi va haver n'hi va haver tres que vaig trobar extraordinàriament clarividents per tal d'explicar la globalitat del problema.
Una, de la professora Teresa Torns: "L'ocupació és masculina, mentre que la fatiga és femenina". I és que, com diu la Teresa, ocupació i treball són dues coses diferents.
La segona és de la Sara Moreno: "El repte passa per reconèixer la dimensió pública i política de la quotidianietat". Efectivament, la quotidianietat és encara la gran absent d'aquest debat en la seva dimensió política.
I la tercera és d'Anne Coote, del NEF, a qui cito en anglès ja que la seqüència funciona millor: 'Too many of us live to work, work to earn, earn to consume, and consume in ways destroying the planet'.
De les moltes intervencions interessants que hi va haver n'hi va haver tres que vaig trobar extraordinàriament clarividents per tal d'explicar la globalitat del problema.
Una, de la professora Teresa Torns: "L'ocupació és masculina, mentre que la fatiga és femenina". I és que, com diu la Teresa, ocupació i treball són dues coses diferents.
La segona és de la Sara Moreno: "El repte passa per reconèixer la dimensió pública i política de la quotidianietat". Efectivament, la quotidianietat és encara la gran absent d'aquest debat en la seva dimensió política.
I la tercera és d'Anne Coote, del NEF, a qui cito en anglès ja que la seqüència funciona millor: 'Too many of us live to work, work to earn, earn to consume, and consume in ways destroying the planet'.
Moltes gràcies per tractar aquest tema. Trobo que fas molt bona feina.
Fa anys que vaig dient a tot qui em vol escoltar, que aquesta crisi va per llarg, per moolt llarg. Però que soc optimista perque la única manera de la que ens en podem sortir és reduïnt la jornada laboral.
Ara bé. Cal tenir clar, claríssim, que això no es pot fer simplement decretant les 35 hores setmanals (o les 30). Per dues raons. En primer lloc, perque sabem que la reducció generalitzada de la jornada laboral afecta la productivitat. És a dir: Reduïr la jornada laboral al treballador poc qualificat no afecta la productivitat. Però reduïrla al treballador qualificat és molt car per les empreses, ja que perden hores d'una persona difícil de substituir.
Caldria doncs, em sembla a mi, establir alguna mena de cupus a les empreses. En comptes de forçar la jornada laboral de 30 hores, potser caldria forçar la jornada laboral de 30 hores a un 80% de la plantilla, o similar.
En segon lloc, l'escull més important és el social. La gent està disposada a fer 8 hores al dia. Al segle XX s'ha passat de la jornada de 13 hores tots els dies de la setmana a la jornada de 8 hores 5 dies a la setmana. Però per seguir aquesta via hi ha un escull important. A la gent li esdevé soportable aquest horari. I qualsevol intent de disminuir l'horari toparà amb la llei de l'oferta i la demanda i el mercat negre d'hores extres.
Per arreglar tots dos problemes, crec que caldrà ser molt imaginatiu a l'hora d'escollir com repartim les hores. Potser les podem repartir establint el dret a un any sabàtic cada 10 anys de treball (a sou complet), o potser imposant un dos mesos de vacances a l'any en comptes de un mes. O jubilant-se als 58 anys.
No ho sé. Potser em decantaria per els anys sabatics amb sou i antiguitat integres. Però cal tenir molt present que la societat exercirà una forta resistència a la reducció de jornada per decret.