Els plats que cuinen les àvies no tenen punt de comparació amb cap altra menja que poguem tastar. Tenen la senzillesa i la saviesa pròpia de qui ha vist món: amb quatre ingredients ben triats les àvies són capaces de fer el millor banquet. Amb les cançons del grup La Iaia passa una mica el mateix. Res no hi sobra, amb poc n'hi ha prou i el resultat és excel·lent. [Més]
El trio liderat per Ernest Crusats va guanyar el Sona 9 de 2010 amb una maqueta, El meu vaixell, que amb el temps esdevindrà un objecte de col·leccionista. Sobretot, si la banda segueix la progressió ascendent que ha viscut l'últim any, fent desenes de concerts arreu del territori i presentat el seu debut oficial, Les ratlles del banyador (Música Global, 2011), al Petit Palau de Barcelona inaugurant el cicle Bandautors. La nova col·lecció de cançons de La Iaia perfecciona el so de la banda gràcies a la producció de tot un mestre: el músic asturià Paco Loco, una icona de l'indie estatal que també ha treballat amb grups catalans com Mishima.
La guitarra acústica, el contrabaix i la bateria són les tres eines bàsiques d'un grup que creix en directe i que té la capacitat de crear cançons que, havent-les sentit un cop, sembla que ja les coneguem de sempre. Els han encasellat dins del pop-folk, però a Les ratlles del banyador van més enllà: hi ha l'empremta del rock independent i de la cançó d'autor, però sobretot hi ha l'ànim de fer coses noves amb els ingredients de sempre. No és aquesta, la clau de la cuina de l'àvia?
[Article publicat a la revista El Temps del 13 d'octubre de 2011]
[Al YouTube de dalt podem escoltar "La platja", el senzill del disc. I aquí sota, ja que hi som, rescatem el "Com una oració", la versió de Madonna de La Iaia realitzada per La Nevera TV, canal audiovisual d'Al darrera la nevera]
a nosaltres, però, ens agrada més el Vaixell. Els vam dedicar una entrada a http://estassonant.blogspot.com/, el nostre bloc.
I a vosaltres, endavant amb la bona feina de difusió de la música catalana!