Qué us pensàveu? Que la Lluna es veia sempre igual? Observeu atentament la fotografia adjunta. Punxeu sobre ella per fer-la gran. Dues llunes observades en dos dies diferents d'enguany.
La grandària és ben diferent. I és que cal recordar que la Lluna fa una òrbita el·líptica al voltant de la Terra i, per tant, hi ha un lloc en que està més prop, punt anomenat perigeu i un altre lloc en que la Lluna es troba més lluny de nosaltres, punt anomenat apogeu. I això passa cada òrbita (mes sideral) de la Lluna que dura 27.3 dies. El problema és que en general aquests punts no coincideixen amb una Lluna totalment il·luminada, sinó amb quart minvant o creixent o qualsevol altra fase. I, d'aquesta manera, no es poden comparar bé les mides de la Lluna. Només en la fase de plena podem comparar-les bé.
Enguany, però, hem tingut la sort que el perigeu va coincidir amb la Lluna plena del passat 20 de març i l'apogeu ha coincidit amb la Lluna plena del 12 d'octubre. Evidentment no són el perigeu i l'apogeu de la mateix òrbita.
La diferència de distància en quilòmetres és d'uns 50000 km. I la diferència de grandària és ben apreciable. Pensant-ho bé i observant les imatges no acabe d'entendre com els antics no ho tingueren en compte i s'entestaren en imposar una òrbita circular a la Lluna. I, és que la idea de la perfecció de l'esfera i de la circumferència va pesar molt en l'astronomia antiga fins que Kepler descobrí la el·lipticitat de les òrbites planetàries amb els vint anys d'observacions de Mart del seu mestre Tycho Brahe.
I, a més a més, com a valor afegit, a les fotos, s'aprecia clarament el fenomen de libració en latitud pel qual la Lluna fa oscil·lacions de nord a sud. El cràter Tycho, ben visible a la part inferior de la Lluna, prop de la zona polar sud lunar, envoltat d'irradiacions, ha canviat de lloc d'una imatge a l'altra.
I és que la Lluna té molt de misteri i de poesia.
Imatge: La Lluna plena el 20 de març i el 12 d'octubre. Punxeu sobre la foto per veure-la més gran... Autor: Enric Marco.
La grandària és ben diferent. I és que cal recordar que la Lluna fa una òrbita el·líptica al voltant de la Terra i, per tant, hi ha un lloc en que està més prop, punt anomenat perigeu i un altre lloc en que la Lluna es troba més lluny de nosaltres, punt anomenat apogeu. I això passa cada òrbita (mes sideral) de la Lluna que dura 27.3 dies. El problema és que en general aquests punts no coincideixen amb una Lluna totalment il·luminada, sinó amb quart minvant o creixent o qualsevol altra fase. I, d'aquesta manera, no es poden comparar bé les mides de la Lluna. Només en la fase de plena podem comparar-les bé.
Enguany, però, hem tingut la sort que el perigeu va coincidir amb la Lluna plena del passat 20 de març i l'apogeu ha coincidit amb la Lluna plena del 12 d'octubre. Evidentment no són el perigeu i l'apogeu de la mateix òrbita.
La diferència de distància en quilòmetres és d'uns 50000 km. I la diferència de grandària és ben apreciable. Pensant-ho bé i observant les imatges no acabe d'entendre com els antics no ho tingueren en compte i s'entestaren en imposar una òrbita circular a la Lluna. I, és que la idea de la perfecció de l'esfera i de la circumferència va pesar molt en l'astronomia antiga fins que Kepler descobrí la el·lipticitat de les òrbites planetàries amb els vint anys d'observacions de Mart del seu mestre Tycho Brahe.
I, a més a més, com a valor afegit, a les fotos, s'aprecia clarament el fenomen de libració en latitud pel qual la Lluna fa oscil·lacions de nord a sud. El cràter Tycho, ben visible a la part inferior de la Lluna, prop de la zona polar sud lunar, envoltat d'irradiacions, ha canviat de lloc d'una imatge a l'altra.
I és que la Lluna té molt de misteri i de poesia.
Imatge: La Lluna plena el 20 de març i el 12 d'octubre. Punxeu sobre la foto per veure-la més gran... Autor: Enric Marco.
