VilaWeb.cat
mamoros | Coses meues | dimarts, 18 d'octubre de 2011 | 00:43h
El 17 d'octubre del 1986 la veu de Samaranch va anunciar al món que Barcelona seria olímpica al 1992. Recordo el dia perfectament. La ciutat va embogir. Jo hi acabava d'arribar i em semblava que estava en un altre món. Tothom estava content, la felicitat surava per tot arreu. Vam anar al centre a veure l'ambient. A Pelai les voreres estaven plenes, tothom anava i venia i cridava. Les botzines dels cotxes no paraven de sonar, com quan guanya el Barça, només que aquí hi guanyàvem tots. Ens vam trobar quatre noies que venien de Plaça Catalunya agafades amb les mans entrellaçades i cridaven amb ritme: "els catalans, som collonuts". Cadascú expressava la seua felicitat com podia o com volía, era una barreja d'emocions, una bogeria col·lectiva.

L'emoció d'aquell dia va ser irrepetible. Barcelona s'obria al món i el país també a través de la seua capital i semblava que tothom estava content. Tants milions en inversions, tants altres en infrastructures, tants en visitants, tants en...el que fos. L'olimpíada era un gran repte, però també, si es feia bé, una gran oportunitat.
 


A l'autopista de Tarragona a Barcelona, encara ara, et trobes un cartell quan falten 92 quilòmetres per a arribar a la metròpoli: Barcelona 92, diu, allà enmig del nores, posat expressament per a l'ocació... I encara ara somric pensant en aquells moments.

Després va venir la transformació de la ciutat, el voluntariat olímpic, el treball trepidant de tanta gent per a què tot fos perfecte quan la ciutat tingués a tot el món mirant-la... i sí, també va venir una pujada de preus desorbitada de bracet amb els millors jocs olímpics de la història fins al moment. Al 92, joia, al 93, crisi. S'havia construït molt per aquells jocs i hi havia molta feina per a tothom, però tot es va aturar de cop, no es va preveure què passaria l'endemà... sembla que no vam aprendre la lliçò. Una llàstima.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Malauradament la Ribera d'Ebre té un llarg historial de lluites per intentar evitar les agressions al seu territori.
  • Allò que em passa pel cap i no sé on classificar.
  • La desigualtat encara existeix, i molt, en molts àmbits, per això és important la lluita de les dones d'arreu del món per a què sigui més just.
  • Què dificil això d'educar i ensenyar, tothom té la seua versió i costa posar-se d'acord... però clar, és que és molt important!
  • El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
  • Coses a dir sobre el nostre planeta, el canvi climàtic, l'energia interior, les renovables i no renovables...
  • De la nostra llengua pròpia i comuna sempre hi ha coses a dir.
  • Alguns dels llibres que vaig llegint.
  • Una mica de música sempre va bé.
  • Comentaris sobre algú o alguna cosa en particular que m'ha provocat alguna emoció, sigui quina sigui.
  • L'aigua és un bé escàs, en molts llocs no renovable. L'hem d'usar amb cura.
  • Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
  • Tastets de racons del poble o d'altres coses d'interès.
  • No és que en sàpiga massa, però els dolços de la Ribera d'Ebre bé mereixen un lloc a part.
  • Un vici o un plaer, tot depèn del moment i el lloc.
  • Recull d'experiències, impressions, comentaris... amb viatges i sortides arreu del país i de més enllà.
  • Per desgràcia trobem sovint notícies de violència als diaris que no només afecta a les dones, sinó també als nens o als avis. Cal frenar la barbàrie.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats