"Cada generació té l'obligació de llegir i revisar els clàssics. I com canvien els sistemes de valor, cada generació llig de manera diferent. I cal professionals que conjuguen la saviesa i la senzillesa per arribar al públic d'aquesta generació". Així va començar el seu parlament el medievalista Ferran Garcia-Oliver en la presentació i lectura poètica dels dos primers volums de la nova col·lecció Tast de Clàssics de l'editorial Barcino: Jordi de Sant Jordi. Poesia, en versió de Carles Duarte i Ausiàs March. Una tria, en versió de Josep Piera.
L'acte, que se celebrà el passat dijous 13, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, ben a prop de la Llotja medieval, va ser presentat per Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, amb la participació del catedràtic de filologia catalana Albert Hauf i dels poetes Carles Duarte i Josep Piera, a part de l'historiador citat més amunt.
Minuts abans de començar l'acte vaig saludar Carles Duarte, a qui no coneixia encara personalment, i amb el qual he compartit, durant els últims mesos, l'aventura per conéixer el perquè de la denominació del cràter Ausiàs March de Mercuri.
Eliseu Climent presentà l'acte i cedí la paraula a Carles Duarte, editor de Barcino que, seguint l'antiga tradició i el sentit de l'editorial, posa a l'abast del lector d'avui el Tast dels clàssics per mostrar-nos sobretot la gran literatura.
Albert Hauf recordà que la poesia és l'art de crear bellesa per la paraula.
Jordi de Sant Jordi, que únicament va escriure divuit poemes, fou més fidel a la tradició trobadoresca que el seu coetani Ausiàs March i va ser elogiat pel Marqués de Santillana en la seua obra "La coronación de Mossen Jordi de Sant Jordi". El poeta castellà, referint-se a Jordi de Sant Jordi diu: "el qual ciertamente compuso asaz fermosas cosas, las quales él mesmo asonava, cá fué músico excelente." No debades el coneixia personalment en haver conviscut a la cort del Magnànim.
Segueix...
L'acte, que se celebrà el passat dijous 13, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, ben a prop de la Llotja medieval, va ser presentat per Eliseu Climent, president d'Acció Cultural, amb la participació del catedràtic de filologia catalana Albert Hauf i dels poetes Carles Duarte i Josep Piera, a part de l'historiador citat més amunt.
Minuts abans de començar l'acte vaig saludar Carles Duarte, a qui no coneixia encara personalment, i amb el qual he compartit, durant els últims mesos, l'aventura per conéixer el perquè de la denominació del cràter Ausiàs March de Mercuri.
Eliseu Climent presentà l'acte i cedí la paraula a Carles Duarte, editor de Barcino que, seguint l'antiga tradició i el sentit de l'editorial, posa a l'abast del lector d'avui el Tast dels clàssics per mostrar-nos sobretot la gran literatura.
Albert Hauf recordà que la poesia és l'art de crear bellesa per la paraula.
Jordi de Sant Jordi, que únicament va escriure divuit poemes, fou més fidel a la tradició trobadoresca que el seu coetani Ausiàs March i va ser elogiat pel Marqués de Santillana en la seua obra "La coronación de Mossen Jordi de Sant Jordi". El poeta castellà, referint-se a Jordi de Sant Jordi diu: "el qual ciertamente compuso asaz fermosas cosas, las quales él mesmo asonava, cá fué músico excelente." No debades el coneixia personalment en haver conviscut a la cort del Magnànim.
Segueix...
Es féu esment de Josep M. de Casacuberta per fundar l'editorial Barcino, allà per
l'any 1924 i de la col·lecció "Els Nostres Clàssics" que el
1925, mamprengué la publicació sistemàtica dels clàssics medievals
catalans. Ferran Garcia Oliver recordà també el polític Nicolau d'Olwer, el qual digué que si no podem reconstruir el Partenó amb marbre tampoc cal fer-ho amb guix. De la mateixa manera, si els nostres clàssics no els podem llegir en l'original cal adaptar-los a la llengua actual per poder llegir-los, però amb rigor.
Més endavant l'h
istoriador es
qüestionà si les biografies personals dels autors són importants o no a
l'hora de valorar i estudiar la seua obra. Per suposat que ho són, conclogué. Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, dues vides parel·leles,
dos cavallers servint el mateix rei. Tanmateix amb unes trajectòries tan
diferents.A Sant Jordi se li estroncà la vida en plena joventud, mentre que March visqué una vida desgraciada. La vida del cavaller Sant Jordi és un misteri. Ens sobta un fet essencial de la seua biografia: és fill d'un moro captiu, segurament un esclau de Granada batejat. El poeta és, doncs, fill del no res, però arriba al més alt, a ser el cambrer del rei, el que coneix totes les intimitats i defectes del sobirà.
Això era així -diu Garcia Oliver- ja que a la València de principis del XV tot era possible. Era una València oberta. Això 50 o 60 anys més tard seria impensable en arribar la inquisició amb els reis catòlics.
Ausiàs March, per contra, ho té tot a favor, però és un potrós, com diem a la Safor, un neguitós. Als trenta anys, després de lluitar i navegar amb el rei per la Mediterrània, rebutja el camí d'ascensió. Considera que no és el seu camí. És premiat amb el càrrec de falconer però era gandul en la feina. Només té el cap en les dones, té el cap ple de pardals. La seua vida fou desgraciada. Per començar, fins i tot no estava destinat a nàixer. Però el seu germà major, Joan March, mor a Terra Santa quan Pere Ma
rch, son pare, ja té
seixanta anys. Per això ell i la dona han de tindre un nou hereu. El
pare mor a Balaguer amb un Ausiàs de 12 anys. Les dues esposes d'Ausiàs moren aviat i el testament també va ser tema de conflicte amb els cosins March de Barcelona.
"Clar que serveixen les biografies per entendre Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March! Ai, si no s'hagueren perdut els documents privats del poeta de Gandia! Haguérem fet meravelles." I, alçant els braços al cel l'historiador digué: "Pregue al Nostre Senyor tenir el llibre de comptes! I si haguera comprat un llibre...!"
"Sant Jordi es nota que és fill d'un convers per les múltiples referències a Déu en la seua obra. Això pesa molt. Fins i tot a la germana no la deixen entrar al Monestir de la Saïdia."
Per acabar es van llegir algunes poemes de les obres presentades. Carles Duarte, com a adaptador de Sant Jordi, llegí fragments del poema dels Enuigs, del conegudíssim Desert d'amics i del sorprenent Tots jorns aprench i desaprench ensemps.
Josep Piera començà
dient que a un poeta només l'entén un poeta. Els altres
l'interpreten. Respecte a Ausiàs March, cada època l'ha llegit de manera
diferent: simbol de la pàtria, de l'amor, ... El que impacta és que un
text de fa 600 anys, gràcies a la bellesa que té ens diu encara coses.Piera reconegué que portava quaranta anys llegint-lo i que no l'havia llegit mai igual. Respecte a la seua adaptació al català modern digué que no havia fet com Fuster que va prosificar March. Ell ha adaptat els versos conservant la rima.
"Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March", diu el poeta. Segons Piera, ell es posa com a model. Això forma part de l'extraordinària modernitat de March. I és una llàstima que la literatura catalana no siga reconeguda arreu. (Això no és realment cert com es pot veure ací, pense jo.).
Finalment Piera recità, entre altres, els poemes: Així com cell, Com aquell que està prop de la mort, Com el malalt que fa temp
s que jau.I per acabar demanà canviar els noms dels Cants de mort per Cants de dol i els Cants d'amor per Cants de desig o de voler.
L'acte acabà passades les 21 hores sense temps de fer una roda de preguntes del públic que, en multitud, ocupava tota la sala de conferències de l'Octubre.
Imatges: Enric Marco.
