CUINA MEDIEVAL, CUINA DEL PLAER. NORMES BÀSIQUES
Hi ha una imatge de la cuina medieval- fruit més aviat de les fantasies de Hollywood- que ens presenta reis i nobles menjat amb els dits com uns porcs. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem -començant per Catalunya-, la cuina medieval no solament és rica i refinada, sinó també que les maneres de taula hi obtenen un gran predicament.
En l´ús de les espècies, per exemple, s’ assembla a l’ alta cuina dels cuieners-autors actuals. Les receptes poden ser d’ allò més simple a allò més exquisit, i permeten oferir menús de tots els preus. Les tècniques de cocció, altrament, permeten un trasllat perfecte a les que s’ empren en la restauració: per exemple, es pot presentar tota mena de carn o peix cuit de la forma desitjada (bullit, vapor, graella, forn, vapor...) i napat amb una salsa (per exemple, SALSA PEBRADA). Amb aquesta salsa, fins i tot un pollastre a l’ ast es converteix en un plat exquisit.
Pràcticament l únic principi a tenir en compte és no utilitzar productes procedents d’ Amèrica:
-tomàquet (el sofregit es fa amb ceba, cansalada i espècies)
-pebrots i pebre vermell
-mongetes (però sí cigrons i fesolets)
-patates
així com xocolata, gall dindi, ànec mut, fruites tropicals.
Informació: Jaume Fàbrega, La cuina catalana a través dels temps, vol.IX de La cuina catalana (L´Isard). Manual de gastronomia (Cossetània).
