No deixes que acabe sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç,
sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixes vèncer pel desànim. No deixes que ningú et lleve el
dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandones les ànsies de fer de la teua vida alguna cosa extraordinària ...
No deixes de creure que les paraules i la poesia, sí que poden canviar al
món, perquè, passe el que passe, la nostra essència resta intacta.
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.
Ens derroca, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra
pròpia història. (n'hi ha més)
hi pots aportar una estrofa ...
No deixes mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure el
home.
No caigues en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un
silenci espantós. No et resignes, fuig ...
"Jo faig el meu crit per les teulades d'aquest món", diu el poeta;
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les
petites coses.
No traesques les teues creences, tots mereixem ser acceptats.
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la
vida en un infern.
Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritats.
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense
por.
Aprén dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui
s’alimentaren dels nostres "Poetes Morts", t'ajudaran a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres, els "Poetes Vius".
No permetes que la vida et passe a tu, sense que tu la visques ...
Walt Whitman
