El 13 d'octubre del 2006 a Roberto Saviano li van assignar l'escorta, fa cinc anys justets. He fet el compte, són 1825 dies, 1825 dies que es desperta a un llit d'una caserna, que no pot quedar a sopar amb un amic, ni conéixer una xica i que li agrade. 1825 dies sense poder viatjar pel plaer de viatjar, o fer una passejada tot sol per pensar, o pel gust de passejar. 1825 dies sabent que el mataran, sense poder improvisar res, sense poder fer cap d'eixes coses que decidim a l'últim moment. 1825 dies sense rampells ni capricis, des dels 27 anys fins als 32 (per ara, i que dure). I tot per haver escrit un llibre. Convindria que no ens oblidàrem d'ell.
Victoria |
divendres, 14 d'octubre de 2011 | 00:08h
No l'oblidem, el llegim, l'admirem...com tu. Gràcies per la reflexió, especialment aquesta vida nòmada imposada, aquest no poder fer les coses de la vida senzillament.
No l'oblidem, el llegim, l'admirem...com tu. Gràcies per la reflexió, especialment aquesta vida nòmada imposada, aquest no poder fer les coses de la vida senzillament.