(Continua)
Els principis estan ben
clars: cooperar ens fa avançar i competir, com a molt, ens
distreu... Acabada de llegir aquesta frase, legions d'adoctrinats en
el liberalisme més estricte i restrictiu s'aixecaran i em
condemnaran al foc etern de l'infern després de lapidar-me amb
exemplars mal impresos de “La riquesa de les nacions” de l'Adam
Smith mentre jo em protegeixo amb un de “El suport mutu” de
Kropotkin, més mal imprès encara. “És la competència que ens ha
portat la felicitat!”, diran; “són els mercats i la seva
autoregulació a qui devem el progrés de la nostra societat!”. I
jo respondré que podria ser però no és, que malgrat ho repeteixin
mil cops, és mentida. Una fosca mentida que les idees humanistes
defensades pel príncep rus contradiuen i que alhora s'estimben
contra la pròpia realitat de la història d'aquest país,
cooperativista entre els cooperativistes, fins i tot en l'estalvi
fins al recent cop d'estat contra les caixes, tot i que feia uns anys
que les lleis que les regulaven ja eren més de robatori que de
col·laboració.
És a dir, que la
competència ens ha aportat coses, no ho negaré, però mai ni
tantes, ni tan positives, ni tan necessàries com la cooperació, la
col·laboració o el fet de compartir. Diran que tot el que ens
envolta ha estat fet per persones que participen d'organitzacions
piramidals i autoritàries (empreses), però és evident que aquestes
organitzacions productives no han estat triades perquè siguin
“naturals” sinó perquè és el que hi ha majoritàriament. Que
ningú no vol amos (bé, sí, els que no en tenen i són membres de
la secta ultraliberal, clar; i els amos) però n'hi ha.
Fem-nos unes quantes preguntes senzilles: qui crea ho fa des del no-res? Ho fa des del fet de pensar que crearà un producte x (el que sigui) millor que el que ja hi ha sense tenir en compte tot el que de bo ja hi ha? O aprofita allò que ja hi ha i ho millora? Sense dubte, aprofita el bo que ja hi ha i ho millora. En un cotxe, sense els homes i les dones que van inventar la roda i la van compartir no hi hauria cotxe. En un llibre, sense els homes i dones que van crear la tinta, la impremta i el paper, no hi hauria idea brillant que s'hi estampés. Per tant, no es competeix totalment sinó que sempre s'ha col·laborat partint del que ja hi ha i que és, deixem-ho clar, patrimoni humà creat en règim de cooperació i col·laboració, i, sobretot, compartit.
El darwinisme social aplicat a l'economia com a ideologia dominant ha convertit les expressions humanes majoritàries i els desitjos expressats en veu alta en quelcom semblant al “Credo”, un recitat continuat i pesat que convenç sense pensar, que amara el que diem sense deixar-nos espai per a la reflexió. Ens nega així la possibilitat de veure que, com a mínim molt mínim, com a humanitat devem tant a la competència com a la cooperació però amb una gran diferència: sense la segona no seríem enlloc i amb la primera som on som, a un pas de saltar a l'abisme.
ombra a l'aigua en mostra dos més, a la mateixa barca, un remant cap
a un costat i l'altre, cap a l'altre; no avancen.", canviaria el no avancen per: "arriben més ràpid", entès com sinònim de progrés (i això també beneficia a tota la societat).
La societat hobbesiana leviatànica de la lluita de tots contra tots és el més proper a la barbàrie. Sort que encara hi ha una certa qualitat de vida, perquè amb la destrucció de l'individu, especialment a Cataluya i península, esdevinguda les últimes dècades, si hi hagués més escassetat, tenint en compte els estímuls i plantejaments de l'individu mig la carnisseria seria grotesca.
L'abisme, l'abisme terrible i sòrdid que es mostra soterradament en forma d'odi, enveges, depressions, suïcidis, agressions, violència latent, egotisme, competitivitat desenfrenada, materialisme, superficialitat, animalitat, llibres d'autoajuda i altres parides, cervell de rèptil que predomina sobre l'Home amb majúscules, manca de reflexió, tòpics, més tòpics, absència de pensament lliure, simplificació al màxim de les persones, homogeneïtat en les baixeses, i una absència inquietat d'idealisme, d'entrega desinteressada, de respecte per la veritat i anhel el bé.
Félix Rodrigo Mora defineix molt bé aquesta situació. El seu anàlisi és realista, terrible en les seves conclusions i no es redueix ni s'inspira en categories ridícules i absurdes -originades per la mesquinesa i la mandra mental- matxacades i imposades constantment des de la premsa, les premses i mitjans de comunicació, també els "alternatius".
http://www.ivoox.com/felix-rodrigo-un-libro-la-democracia-y-el-audios-mp3_rf_826758_1.html
Referència a Hobbes minut 37.