Per Adrià Triquell
Finalment després de múltiples i complexos problemes d’ agenda, vàrem aconseguir quedar tots plegats per veure el muntatge audiovisual de la nostra sortida anual, enguany a la Serra d’ Espadà. Després d’ alguns canvis, concretem la convocatòria a la UEC, amb sopar i cerveses Moritz incloses (agraïm per cert que la UEC ens cedís el local, fantàstic per aquest tipus de propòsits).
El sopar, com no podia ser d’ altra manera, va transcorre amb el to festiu i barruer habitual, i ens vàrem fulminar tots els entrepans i cerveses amb un vist i no vist.
Finalment després de múltiples i complexos problemes d’ agenda, vàrem aconseguir quedar tots plegats per veure el muntatge audiovisual de la nostra sortida anual, enguany a la Serra d’ Espadà. Després d’ alguns canvis, concretem la convocatòria a la UEC, amb sopar i cerveses Moritz incloses (agraïm per cert que la UEC ens cedís el local, fantàstic per aquest tipus de propòsits).
El sopar, com no podia ser d’ altra manera, va transcorre amb el to festiu i barruer habitual, i ens vàrem fulminar tots els entrepans i cerveses amb un vist i no vist.
Enguany un servidor va prendre el relleu al nostre italià favorit, i em
vaig encarregar del muntatge en qüestió. Com el llistó estava prou alt, i
ja se sap que aquesta colla no es conforma amb qualsevol cosa, es
tractava de fer alguna cosa més que un seguit de fotos i vídeos amb
música de fons. Així doncs, després de comprovar que en el material
recollit a la colla era prou bo i suficient, vaig planificar un muntatge
d’ uns quaranta-cinc minuts, i igual que en el de l’ any passat
del nostre italià, que tingués un vídeo a l'inici i final amb alguna
conya marinera, que si una idea És bona, per què no copiar-la?
Així doncs, mentre anava fent la tria i ordenant les fotos, m’anava fent una composició de lloc. El meu cervellet va començar a treballar amb la idea de fer un vídeo inicial impactant, continuar amb els primers quinze minuts d'una manera més o menys estàndard, i així donar temps a la gent a recuperar-se de l’impacte inicial, i poc a poc anar fent un “in crescendo” a base de posar-hi tocs d’ humor a la cosa, que al final això son quatre dies.
No recordo si va ser prenent un gin-tònic, però el fet és que la idea del vídeo inicial em va venir de seguida, el problema estava en que si el portava a terme o el que semblava una bona idea, perdria el poc prestigi i consideració que a un servidor li pugués quedar, però ben pensat, coses més lamentables hem arribat a veure a la colla, no?
En fi, que la cosa ja està feta, i es tracta d’anar pensant ja amb l’ any vinent, que pel que sembla, tornem a tenir debat sobre el lloc on anar...
Les fotos d'en Joan: cliqueu aquí.
Així doncs, mentre anava fent la tria i ordenant les fotos, m’anava fent una composició de lloc. El meu cervellet va començar a treballar amb la idea de fer un vídeo inicial impactant, continuar amb els primers quinze minuts d'una manera més o menys estàndard, i així donar temps a la gent a recuperar-se de l’impacte inicial, i poc a poc anar fent un “in crescendo” a base de posar-hi tocs d’ humor a la cosa, que al final això son quatre dies.
No recordo si va ser prenent un gin-tònic, però el fet és que la idea del vídeo inicial em va venir de seguida, el problema estava en que si el portava a terme o el que semblava una bona idea, perdria el poc prestigi i consideració que a un servidor li pugués quedar, però ben pensat, coses més lamentables hem arribat a veure a la colla, no?
En fi, que la cosa ja està feta, i es tracta d’anar pensant ja amb l’ any vinent, que pel que sembla, tornem a tenir debat sobre el lloc on anar...
Les fotos d'en Joan: cliqueu aquí.
Pit i collons perque l' any vinent t' hauràs de superar.
Fent un integral amb barra.... Per deixar anar una idea.