Les urnes han dictat sentència i ara és moment d'acceptar els resultats, que són legÃtims segons les regles del joc democrà tic, i alhora d'inentar esbrinar per què ha passat el que ha passat.
Escric aquest post encara sota l'impacte d'uns resultats que, a primera vista, poden fer pensar que el nostre paÃs no existeix. Efectivament: el No sobiranista prà cticament no apareix en el mapa de resultats del referèndum. Les zones de més gran implantació catalanista (comarques com el Pla de l'Estany) registren els majors Ãndexs de vots positius gairebé en tots els casos, mentre que els feus del PP, notablement al camp de Tarragona, són els únics que presenten uns percentatges elevats de Nos.
La intuïció em diu que molta gent s'ha estimat més quedar-se a casa que votar el mateix que el PP. No contents amb això, fins i tot n'hi ha hagut molts que s'han decidit a votar Sà simplement perquè el PP defensava el No. Es tracta d'un antiargument, d'un raonament purament epitelial i prepolÃtic: "si el PP diu blanc jo he de dir que ho veig negre, per molt que si m'ho mirés ho veuria blanc", però s'ha demostrat que bona part de l'electorat es mostra més receptiu a aquesta mena de no-missatge que a l'anà lisi dels pros (pocs) i contres (molts) del text que se sotmetia a referèndum.
No parlo dels simpatitzants socialistes, que, òbviament han seguit les consignes del president Maragall o, més probablement, del (seu) president Zapatero, sinó de sobiranistes d'arreu del paÃs que han acceptat acrÃticament un text caracteritzat per uns continguts (i presentat amb unes formes) objectivament lesius per al nostre paÃs.
Probablement aquest poderós rebuig instintiu al PP ha estat la causa de la derrota del sobiranisme al referèndum, però la bona notÃcia és que avui, tot i que evidentment no s'ha obert cap avinguda de vots sobiranistes, tampoc no s'ha tancat cap porta a l'independentisme. Demà continuarem exposant els nostres arguments en favor de la constitució d'un estat català , i, en tot cas, en el futur haurem de ser molt curosos a evitar que la sociovergència ens pugui fer caure en un parany semblant al que ha representat aquest referèndum, en el qual, simplement per coincidir en una opció de vot (tot i que no, òbviament, en una visió del paÃs) amb el PP, se'ns ha situat en la marginalitat polÃtica. De totes maneres, crec que el fet d'haver mantingut la coherència ideològica ha de ser positiu a mitjà i llarg termini. En el futur podrem reivindicar aquest vot negatiu tot i que avui sigui prà cticament invisible.
Amb tot això, confio que des de demà mateix comencin a sorgir noves iniciatives des de la societat civil per fer palès que els resultats d'aquesta nit no són més que un estrany miratge, que el paÃs continua existint i que no tenim cap intenció de permetre que desaparegui, tot i la contradicció que representa haver acceptat un estatutet dissenyat a la Moncloa per anestesiar les nostres reivindacions.
Pel que fa a la possibilitat d'impugnar els resultats (polÃticament parlant, no legalment, que seria impossible) per causa de l'elevada abstenció, no crec que valgui la pena intentar-ho des del catalanisme. En primer lloc, l'abstenció ha estat elevada, però no excepcional (com hauria de ser si vulguéssim invalidar els resultats), i en segon lloc l'abstenció és una mena de massa informe que costa molt d'analitzar en conjunt. Una part haurà estat, sens dubte, una abstenció polÃtica de protesta conscient contra les formes amb què s'ha negociat l'estatut, però és prà cticament indestriable de l'abstenció del "quillo" espanyolista que simplement no vota perquè això és cosa "de catalanufos" o de l'abstenció del que realment s'estima més un dia de platja que anar a votar perquè està convençut que "tots els polÃtics són iguals".
De moment no puc dir res més, excepte i mal que em pesi, felicitar els protagonistes del pacte de la Moncloa, que han aconseguit que el poble català validi a les urnes el seu estatutet. Me'n vaig a dormir i espero que demà podré evitar sentir les lectures tendencioses dels resultats que faran els tertulians sociovergents, que voldran vendre'ns la moto que vivim al millor dels móns possibles. M'estimo més avançar passet a passet, al meu ritme, que pujar a la moto sociovergent. I espero que tu, benvolgut lector, també!
, que si és possible agrairia que el tinguesis com enllaç.
Moisès Rial.
www.llibertats.cat
http://llibertats.blogspot.com
Salut i endavant.
Benvolgut amic@amiga
Els darrers temps els blocs sobiranistes han proliferat a la catosfera. Creiem que ha arribat el moment de fer una trobada per tal de conèixer-nos, intercanviar opinions, coordinar-nos pel que ens sembli pertinent i, a més, passar-ho bé.
La trobada consistirà en una barbacoa en un jardà particular al centre de Terrassa, on podrem estar-hi molt bé.
T’hi apuntes?
Hem pensat de fer-ho el 14 d’octubre al migdia i tarda. En cas que fos millor el 15, ho canviarÃem.
Entreu a http://blocssobiranistes.blogspot.com o envieu un correu a blocssobiranistes@gmail.com per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Salutacions sobiranistes,
Elliot Fernandez "http://www.elliotfernandez.net"
Quico Ventalló http:// "http://tristanydepinos.blogspot.com"