M’agrada la gent que va de cara, que no s’amaga rera anònims ni pseudònims, que es vesteix com vol prescindint de tendències i modes, que es mulla a favor d’allò que pensa. S’agraeix que hi hagi gent com Sor Lucia Caram, monja dominica i contemplativa que defensa obertament un determinat ordre social, amb rics que fan caritat i pobres que la reben i on uns fan valdre els seus drets i propietats i els altres paguen car qualsevol intent de trencar les normes establertes. En una ciutat en la qual ningú vol enemistar-se públicament amb ningú, on les crítiqes es fan sempre en petit comitè i sense dir noms, que algú s’atreveixi a defensar amb entusiasme les pròpies idees i a atacar obertament als que no pensen com ella, em sembla no només acceptable sinó positiu i necessari. La manca de complexos amb què actua Sor Lucia Caram s’agraeix i és precisament per això que em ve de gust respondre-li uns retrets que em fa en diversos mitjans de comunicació de la ciutat, acusant-me de fer mal al país, de burgès amb confusions mentals, d’oportunista, d’irresponsable i d’agitador social (déu n’hi dó!) per haver participat en la manifestació, pacífica, per cert, pel cas d’en Mustapha el Marrakhi, el jove del barri de els Escodines que després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra per no tenir els papers que manen la llei va quedar en coma i dies més tard va morir.
D’entrada, i al contrari que ella, no crec que hi hagi ningú, tampoc la policia, infal.lible o inqüestionable. Al contrari, tendeixo a malpensar d’aquells qui detenen, o pretenen detenir, el monopoli de la violència. Són els que van armats, entenc, els que han de garantir i demostar que fan les coses bé; i som els altres, el poble, per dir-ho així, els que no podem abaixar la guàrdia contra els possibles abusos de poder. Per això no em va semblar acceptable que, tenint en compte la gravetat dels fets, es tardés més de 20 dies a explicar el cas a la premsa (els Mossos tenen servei de premsa, recordem-ho). Tampoc podem passar per alt que, fins i tot acceptant la versió oficial, les condicions d’indefensió i excepcionalitat en les què viuen moltes de les persones subjectes a la legislació d’estrangeria pot tenir molt a veure amb l’estat d’ànim amb el qual es trobava el detingut.
Participant a la manifestació, com tants altres manresans i manresanes, volíem dir ben alt i clar que no ens sembla normal que la gent es mori a partir d’una detenció policial, que tampoc ens sembla normal que no es donin explicacions dels fets fins que la família no se’n queixi i que darrera aquests casos hi ha una situació de precarietat econòmica i legal gens acceptable. Ni més ni menys.
tant lluitar per Carril Bici, i resulta que Vd. monta una empresa de missatgeria en BICI... Està clar, Vd, creu que Manresa gira al voltant seu. S'equivoca i queda molt retratat.
El fracàs es a la seva porta, i el seu descrédit ja s'ha instalat en la seva vida. NO TE CREDIBILIAT