Les nostres preguntes són incendis
que les vostres respostes no saben apagar
i encara feu cara de sorpresa
quan un cor inflamable desborda el seu batec
no coneixeu el foc que crema com un cor al cos.
(continua)
Les nostres preguntes són la ràbia
que les vostres respostes no saben esquivar,
veureu com un dia serà cendra
tot el que spobre cendra volguéreu construir.
No coneixeu el foc que crema com un far al port.
Les nostres preguntes són la gana
que les vostres respostes no saben satisfer,
encara ens n'oferiu les molles
i com deia l'Ovidi "volem el pa sencer".
No coneixeu la fam acumulada que tenim.
Les nostres preguntes són revoltes
que les vostres respostes no saben ofegar,
sabem que heu escrit sobre les brases
capítols d'ignomínia que no mirarem mai.
No coneixeu l'abastd e la memòria que tenim.
Les nostres preguntes són la força
que les vostres respostes no saben aturar,
veureu els senyals trencant fronteres
elsmurs i les barreres que vàrem construir.
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord.
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos.
Això, que s'escampi com un foc la cançó!