A cap víctima beneficia mantenir a qui ha perdut el nord en la vida i es troba frustrat i desestructurat en el seu interior, aïllat en la seua dissort. Les víctimes són les primeres interessades a eliminar el mal que els ha causat tant dolor i la venjança i el ressentiment no hi serveixen. En la dinàmica del perdó, hi ha un esforç per tal de superar el mal amb el bé. El perdó és un gest que canvia qualitativament les relacions entre les persones i cerca una relació nova.
El perdó no hauria de reduir-se solament a una exigència individual sinó que hauria de tenir una aplicació social. La societat no hauria de deixar abandonat cap home. Tota persona té dret a ser estimada. No podem acceptar una repressió penal que solament torne mal per mal, i li negue la rehabilitació com a persona. Mai no avançarem cap a una societat més humana si no aconseguim superar postures de represàlia, ressentiment, odi, venjança.
"Vols ser feliç un moment? Venja't. Vols ser feliç sempre? Perdona" (H. Lacordaire)
http://books.google.com/books?id=WJr8XoVf5r0C&printsec=frontcover&dq=el-perdon-&ie=ISO-8859-1&cd=14&source=gbs_gdata#v=onepage&q=el-perdon-&f=true
En qualsevol cas l'aspecte que tractes a les teues entrades és molt complex. No sé. Miraré de llegir alguna cosa més.
:)
no sé, difícil.
És cert que de vegades només es tracta d'anar contra un excés d'orgull que arriba fins i tot a cronificar situacions absurdes o ridícules, però perdonar de forma sincera, així obertament, "SEMPRE", sense reserves i en qualsevol circumstància?, no crec que siga gens fàcil, ni que un trie si pot fer-ho o no. Hi ha situacions i situacions, i me'n vénen al cap algunes en les que jo seria incapaç. Quin perdó mereix, per exemple, el que conscientíssimament es lucra prostituint xiquetes?
I no vaig a negar-te que hi ha moments i motius que pot resultar-nos molt difícil i impossible (no sé). Però la meua intenció és i era reivindicar el perdó i deixar clar que, davant una catàstrofe natural, podem ser molt solidaris, però davant de la situació de les presons (i dels presos) al món solem pensar que no va amb nosaltres. Si volem un món més just i igualitari alguna cosa haurem de fer: per exemple, evitar que algú puga CONSCIENTÍSSIMAMENT lucrar-se amb la prostitució (i més de xiquets i xiquetes). Ja sé que, si no s'acaba amb aquest "problema" és com tot: qui pot fer-ho no pren les mesures adients. Bon dia.
Què estar predisposat a perdonar i perdonar inclús abans que el fassen mal. Que és com perdona'ls per què no saben el que es fan.