
Ni les tres sentències que qüestionen la immersió lingüística, ni la recent interlocutòria que imposa la seva suspensió són accions de bona fe, en defensa d'una llengua – el castellà- que correria perill de desaparició a Catalunya.
Podria pensar això gent desinformada, de fora dels Països Catalans, intoxicada per les campanyes de mitjans de comunicació d'inspiració feixista o per líders polítics espanyols que han trobat en la confrontació cultural un bon esquer de vots quan veuen que la seva mediocritat política els pot condemnar al fracàs. Podria pensar això gent que sent, un dia rere l'altre, per ràdios i televisions que a Catalunya està prohibit posar el rètol dels comerços en castellà, o que es castiga als nens i nenes si al pati de les escoles parlen aquesta llengua. Podria pensar, que el castellà corre perill de desaparició a Catalunya, gent que l'únic contacte que tingués amb la realitat catalana fos la intoxicació que dèiem. Però en cap cas poden pensar això magistrats que exerceixen –i per tant viuen– a Catalunya.
Per tant, cal situar l'acció d'aquesta interlocutòria en la sempiterna campanya d'Espanya per a relegar el català a allò que abans anomenàvem “peculiaridades regionales”. Cal situar l'acció d'aquesta interlocutòria en la voluntat de situar el català en l'únic lloc on Espanya –la dictatorial o la democràtica– entén que pot existir el català: als museus. Cal situar l'acció d'aquesta interlocutòria en l'intent per que la cultura catalana només existeixi en el context d'una curiositat folklòrica visitable els diumenges en rústics pobles de la Catalunya indòmita, entre porrons, barretines i antics utensilis de pagès.
La interlocutòria contra la immersió lingüística, no només s'ha d'entendre com un atac frontal a la supervivència del català, sinó que a més a més esdevé una aberració de la física. És impossible submergir un cos, a l'hora, en oli i en aigua. Precisament la idea de la immersió lingüística a les escoles es basa en l'intent que hi hagi almenys un espai en el temps en que tots els ciutadans puguin aprendre la llengua catalana i on aquest aprenentatge els sigui útil i necessari. Una estratègia avalada per polítics europeus i científics d'arreu del món que només pot trobar oposició en el nacionalisme exacerbat espanyol que veu com pot perillar la hegemonia imposada de la seva llengua.
Encara hi ha un altre element clarificador. L'ensenyament en català no és una finalitat en si mateix, sinó que persegueix l'aprenentatge i el coneixement. I està sobradament demostrat que els nens i nenes que han cursat l'educació en el marc de la immersió lingüística, no només són els únics que han tingut l'oportunitat real d'aprendre i conèixer el català, sinó que són capaços de desenvolupar-se en llengua castellana amb els mateixos recursos i la mateixa –o més– capacitat que els nens i nenes d'Espanya que han fet tota l'educació en immersió lingüística en castellà.
Paradoxalment, el nacionalisme espanyol que posa el crit al cel, en boca dels jutges, per un mètode d'ensenyament que es resol amb el coneixement de les dues llengües, s'esquinça les vestidures quan sent que es pretén augmentar el 3% de cinema en català a Catalunya; quan el cinema, com a element d'oci, sí que és una finalitat en sí mateixa.
Per tant, entenent que la interlocutòria és un atac a la nostra cultura, no podem fer res més que refermar-nos en la convicció que la única manera de preservar la nostra llengua és la segregació d'Espanya. Donem les gràcies a la justícia espanyola per la seva claredat en mostrar la inexistència del requisit democràtic de separació de poders –recordem que s'ha establert una suspensió en clau clarament electoral– i votarem a favor d'aquesta moció.
I només hi ha una cosa que ens impedeix fer una crida a la insubmissió contra aquest tipus d'agressions i és que l'Ajuntament de Berga –a proposta de la CUP– ja va aprovar aquesta crida a la insubmissió fa uns mesos.
(aquesta és la intervenció que he fet en el Ple de l'Ajuntament de Berga per a defensar la moció de suport de la immersió lingüística. 6-11-2011)



a fer-se fotre castellans!!