Tampoc és que sigui jo un especialista en el tema però em sembla que la cosa va per aquí. Ja em sabràs dir la teva.Dijous 6 d'octubre de 2011
Segons que sembla, el crèdit. com a forma de funcionar ha estat una de les causes del fracàs del capitalisme.
No tant perquè econòmicament no sigui viable, sinó perquè ha canviat la mentalitat de la gent.
Tothom es va veure, es veu encara, amb cor d’afrontar qualsevol despesa. Quan vaig saber, durant la legislatura que vaig ser regidor, que els diners que l’Ajuntament pensava recaptar, ja es comptabilitzaven com si estiguessin al calaix, vaig saber que no anàvem bé, que allò petaria per un cantó o altre, perquè per acabar d’arrodonir els comptes, també estava permès endeutar-se i demanar crèdits als bancs, que es barallaven per concedir-los, i endavant que fa baixada.
El pagès que no es canviava la cuina perquè no se’n refiava de si la collita aniria bé o no, ha desaparegut del col·lectiu.
Ara hi ha com a model el tipus que com aquest mes li han rebaixat l’Euribor i en comptes de pagar 400 euros d'hipoteca, només n’haurà de pagar 300, se’n va a Disneyland-París amb els xiquets aprofitant una oferta i un crèdit que li han concedit.
Ha canviat la mentalitat. Com que particulars, institucions i governs han anat vivint del crèdit, s’ha format una bola de proporcions gegantines. La crisi mundial.
Els grans financers i els rapinyaires en general en trauran un gran profit, això sí.
I l’alternativa?
Tornem al règim feudal i teocràtic del segle X com volen els islamistes i alguns progres que no han llegit mai un llibre?
Tornem al capitalisme de finals del XIX que practiquen els xinesos?
Son els mateixos que prefereixen retallar a les clases socials mes desfavorides i beneficiar a les grans corporacions multinacionals amb seu a Madrid i als grans bancs i caixes espanyols. Contra aquest lliberalisme salvatge económic que hi ha al davant per fer-hi front..? la gent s'empassa cada dia l'adoctrinatment mediàtic que porta a aceptar com irremediable la actual situció de degradació moral i económica de milers de families i ciutadans de Catalunuya i de tot el mon. Mentre tant els dirigents de les caixes es blinden els seus acomiadament multim illonaris i els de las grans multinacionals continuen xuclant de la mamella d'un estat espanyol incompetent i corrupte fin al moll del os. Contra tot aixó al damunt els catalans patim un espoli fiscal al any de 22.000 mm euros segons uns i ens 20.000 segons uns altres, tant i fa. Els indignats ni hen parlen a les seves asemblees. I mira que tenen rao de estar indignats i emprenyats. I encara el pitjor de tot es que el proper 20-N, encara els hi donarem la rao amb l'aval del nostre vot o el de la abstenció. Mentre tant, com deia aquell...na ni nant. na ni nant....na ni nant.
Penso que potser encara no estan prou indignats, tot i que de raó no els en falta. Ara diuen que han anat a Brusel.les caminant, amb els indignats de Madrid. També fa uns mesos van visitar el Parlament de Catalunya. El de Madrid em sembla que encara no l'han visitat, i tinc entés, que allí és on hi ha els amos dels diners.
No ho sé. Com he dit abans, penso que tot això té alguna cosa de misteri, misteriós. Algú m'ho pot explicar?
Tanmateix, si us voleu montar un hortet a la manera epicúria, feu-me un truc, que m'hi sumaré encantat (i us duré unes tomatetes del serengue, si voleu)