albinyana |
dijous, 6 d'octubre de 2011 | 00:55h
Mentre acabem de saber si la mort és definitiva o existeix la ressurrecció de la carn informàtica, tire mà d'un ordinador antic però encara útil. I com que el correu electrònic és una de les coses que més use, hi he instal·lat un programet per gestionar-lo. Thunderbird es diu. L'hi tenia posat fa alguns anys, quan gastava aquest ordinador.
La instal·lació ha anat suau i ràpida. Quan ha estat acabada he obert el programet i... oh!! M'han aparegut davant dels nassos centenars de mails que vaig enviar i rebre fa anys i que pensava perduts. Per coses diverses, vaig haver de desinstal·lar el programa i ara, en tornar-lo a posar, va i els recupera.
Dius: una alegria, que hi havia coses interessants. Però... on eren aquests anys? En companyia de qui? I d'on ixen?
No digueu que no fa una miqueta de por.
La instal·lació ha anat suau i ràpida. Quan ha estat acabada he obert el programet i... oh!! M'han aparegut davant dels nassos centenars de mails que vaig enviar i rebre fa anys i que pensava perduts. Per coses diverses, vaig haver de desinstal·lar el programa i ara, en tornar-lo a posar, va i els recupera.
Dius: una alegria, que hi havia coses interessants. Però... on eren aquests anys? En companyia de qui? I d'on ixen?
No digueu que no fa una miqueta de por.
Enric