No li donem més voltes, de moment millor que no hi hagi unitat, perquè ?
Portem massa derrotes acumulades, i això ens genera una patologia continua, ens ennuvola la ment, i comencem a veure traïdors a tort i a dret.
De fet de traïdors Catalunya n’està plena, com tot poble humiliat i vençut, es genera el brou de cultiu adequat per a què molts poques-vergonyes hi facin el seu negoci particular.
Però cal tenir perspectiva històrica i a la vegada de futur, en aquest cas les ferides d’aquests últims 6 o 7 anys encara estan molt obertes, cal separar bé en gra de la palla i això en un sistema pervers com el que tenim necessita temps i mantenir el cap fred.
L’independentisme no ha de ser una religió, on si no es compleixen els manaments al peu de la lletra ja es titlla de traïdor a altri.
Cal conèixer la nostra societat a fons, les nostres febleses, les nostres patologies i misèries humanes, les nostres covardies, i tots els cercles de poder que treballen en la deconstrucció del país.
En aquests moments l’independentisme està traumatitzat, ha patit molt, plataformes, grups, grupets, famílies, partits i tota classe de pontificats que han trencat l’horitzó.
La gent de SI, es pensen que tots els que no són purs, són uns traïdors, que reflexionin el perquè no va haver-hi pacte amb Reagrupament al
Molta gent d’ERC, els més sectaris, tot i que jo en sóc militant i no em considero gens sectari, culpen SI i Reagrupament de les darreres ensulsiades electorals sobretot en alguns ajuntaments, sense gens d’autocrítica per l’estratègia dels pactes amb els espanyolistes del PSOE de Catalunya.
No cal trencar-s’hi el cap, que cadascú faci la seva via, i no culpi a altri dels propis errors, potser d’aquesta manera s’arribarà al procés de maduresa que la societat necessita.
Ah per acabar, jo votaré ERC, perquè aquí ja només hi falta els il·luminats que demanen l’abstenció.
El que es ben cert es que mentre PSC i CIU siguin les formacions amb mes pes i vots a dins de la política catalana, la indepedència de Catalunya, no hi serà i ni si espera que hi sigui. Ni tant sols pel 3414 ....si es que encara hi som com a poble. Només cal estar atents als resultats del dia 20-N per veure quin es el trajecte que pendràn molt votant del Psc a les grans ciutats i a les no tant grans. Pot ser que no agradin gens.
Veig que circumscrius l'independentisme a només SI, ERC i Reagrupament. I en Laporta, suposo. Aquesta reducció és una expressió més del sectarisme que blasmes.
Siguem clars: si sumem tots els vots obtinguts per aquests quatre grups, no arriben ni a la meitat dels vots que (fent la deguda extrapolació a tot Catalunya) es van obtenir a les consultes per la independència. Com que no és creïble que una quantitat tan gran de gent hagi fet una abstenció conscient, cal concloure que el partit que aplega més independentistes és CiU. I ni tan sols eles esmentes...
Dit això, voldria fer notar que la unitat, segons com s'entengui, no és un requisit, sinó més aviat una nosa. Que cadascú faci el seu camí, i que hi hagi, això sí, el mínim de complicitat sobre la base del que ens uneix. Per una vegada hauríem d'emmirallar-nos en el PP i el PSOE: en el que per a ells és trascendental, es posen d'acord - com en el cas del País Basc - sense deixar de combatre's aferrissadament.
Segurament a CiU hi haurà molts independentistes, jo en conec, no en conec cap al PSC, tanmateix està clar que per a aquesta gent la independència no és una prioritat, i en la seva escala de prioritats estarà entre la 3ª i la 30ª prioritat, com jo que sóc ecologista i mai he votat ICV ni ho penso fer ni fart de vi.
D'altra banda el típic independentista que espera que li posin l'urna damunt la taula i si aquell dia li va bé ja votarà Si, comqui et posen el plat a tuala i no et cal anar a guanyar-te les garrofes, de poc ens serveix.