Estic veient, per enèsima vegada, el documental que van fer els del departament d'audiovisuals de la Universitat de València sobre el mestre Joan Fuster. Cada volta que el torne a veure, descobrisc noves coses i se m'il·lumina la flama de la il·lusió. No hi ha res perdut, només cal insistir més als joves perquè lligen aquest homenot de Sueca. I, de sobte, com que és com si fóres ací al meu costat, com que és com si les distàncies mundials s'hagueren eliminat i estiguérem al mateix punt, xarrant o, senzillament, mirant-nos i somrient, m'ha vingut al cap aquest poema-cançó...
rava!
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms i altres carícies.
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
rava!
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms i altres carícies.
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?
Respecte que un dèbil sempre és un delinqüent, jo ho entenc d'una altra manera. Delinqüent, pot ser no únicament en el sentit de robar diners. Un delinqüent és el que fa quelcom malament, com un assassí o, fins i tot, aquell que, contra la seua voluntat, serveix un amo que l'oprimeix. No fer res contra ell, ser dèbil, en definitiva, és ressignar-se i afirmar que té raó; si ell és delinqüent, tu també per permetre-ho. Pel que fa als juristes, bé, Eiximenis o Martorell ja els critiquen en les seues obres. També, però, hi ha juristes i juristes.
Però quant a la mitificació, un lector que veja en un escriptor un déu i se l'empasse com a tal, va mal encaminat. Tal vegada les teues idees i les de l'escriptor coincidisquen, però cal esperit crític, sempre. Si no la Bíblia faria molta por.