Por i fàstic al...barri de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona durant la matinada de divendres 30 de setembre de 2011.
Jo no coneixia en Salvador
Iborra, però des d’ahir que sento una ràbia i un dolor profunds.
No diré el que penso
perquè segurament cauria en una demagògia i un populisme ranci i barat.
L’únic que diré és:
Quina puta merda!
Molt sovint Barcelona sembla una ciutat dement habitada per ciutadans dements i
governada per dirigents dements.
Em comprometo a fer
córrer i escampar els mots d’en Salvador Iborra per la terra.
«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn, aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles, el cristall i la boira dibuixada en la finestra, l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada, el consol de saber que podíem haver estat feliços.» Salvador Iborra (Els cossos oblidats)
Em costa creure que algú hagi pogut assassinar
a una persona tant sensible. No el conec però després de llegir part del poema
El comiat se’m fan llàgrimes els ulls. Sense cap ànim d'ofendre a cap cultura,
aquestes dues persones son unes salvatges i el que més terror em fa es que qualsevol
de nosaltres podria haver patit aquesta violència. Quantes vegades veus una injustícia
i ets sents fart d'aguantar, de passar, i de no poder fer res. Un últim
pensament, m'agradaria saber què farà la justícia amb els assassins, crec que
el càstig hauria de ser exemplificant. Només he dit el que sento, perdoneu si us sembla populista.
No caiguis en la demagogia i el populisme amic meu. La realitat és la que és i la trobes arreu des del més petit dels poblets, fins a un racó d'un bosc preciós o una platja idíl.lica. El meu fill va patir un atac semblant al carrer de Casp, davant el cinema Novetats, però va tenir sort, la ganivetada no va arribar al fetge ... Volia recuperar el rel.lotge que li havíen robat una 'colleta' de nois de casa nostra. Jo també manifesto obertament: Quina puta merda, quina mort més injusta, com totes, i també em comprometo a fer córrer i escampar els mots de'n Salvador Iborra. Amb més poesia de ben segur viuríem tots molt millor.
sergi_borges |
dissabte, 1 d'octubre de 2011 | 14:16h
són executades per la pitjor calanya, siguin d'aquí, d'allà, o extraterrestres. No puc concebre el concepte 'ganivetada', és una cosa de baixa estofa, extraordinàriament covarda. Totes les armes són nefandes, però les ganivetades m'horroritzen i em fan treure el pitjor de mi.
Roser, tens tota la raó, no cauré en la demagògia ni en el populisme, que ja he dit que són rancis i barats.
Per a mi l'única arma ha de ser la poesia, una arma carregada de futur. Especialment, la poesia d'en Salvador.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un paÃs amb el qual m'uneix una quÃmica molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lÃcules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lÃcules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cà non de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticà non" vol dir això, que sóc en contra d'un cà non que oblida autors de la talla dels que tracto.
Em costa creure que algú hagi pogut assassinar
a una persona tant sensible. No el conec però després de llegir part del poema
El comiat se’m fan llàgrimes els ulls. Sense cap ànim d'ofendre a cap cultura,
aquestes dues persones son unes salvatges i el que més terror em fa es que qualsevol
de nosaltres podria haver patit aquesta violència. Quantes vegades veus una injustícia
i ets sents fart d'aguantar, de passar, i de no poder fer res. Un últim
pensament, m'agradaria saber què farà la justícia amb els assassins, crec que
el càstig hauria de ser exemplificant. Només he dit el que sento, perdoneu si us sembla populista.
Volia recuperar el rel.lotge que li havíen robat una 'colleta' de nois de casa nostra.
Jo també manifesto obertament: Quina puta merda, quina mort més injusta, com totes, i també em comprometo a fer córrer i escampar els mots de'n Salvador Iborra. Amb més poesia de ben segur viuríem tots molt millor.
Roser, tens tota la raó, no cauré en la demagògia ni en el populisme, que ja he dit que són rancis i barats.
Per a mi l'única arma ha de ser la poesia, una arma carregada de futur. Especialment, la poesia d'en Salvador.
Un abraçada, Roser