Com que avui és el dÃa de reflexió he decidit escriure les meves reflexions referents a tres punts concrets de la campanya d'aquest referèndum. Com que les meves pinions son sobre el "No", que sembla ser la única opció và lida en els blocs de Vilaweb, ja m'imagino que hi hauran reaccions en contra. Des del respecte que em mereix el "No" fet des de posicions nacionalistes catalanes em permeto dir la meva.
El Sr. Carod-Rovira té mala memòria quan cita moments històrics per demanar el "No". En una entrevista feta per Jaume Masdeu a TV3 el lÃder republicà va posar com exemple Euskadi, dient que els bascos van votar "No" a la Constitució espanyola i això els va permetre tenir el Concert Econòmic. Això no és del tot cert, i qualsevol que llegeixi la Constitució ho pot veure clarament encara que no visqués aquells moments històrics personalment. La Disposició Addicional Primera diu que la Constitució empara els drets històrics dels territoris forals i que aquests drets seran actualitzats pels respectius Estatuts d'autonomia. En aquesta disposició es basa tota la jurisprudència per afirmar que el Concert Econòmic només és possible al PaÃs Basc i Navarra. La constitució és anterior a l'Estatut basc i, per tant, els bascos no van aconseguir el Concert Econòmic grà cies al seu "No" a la Constitució, sinó que és grà cies a que van aconseguir introduir aquesta Disposició Addicional a la Constitució que després van votar majoritariament en contra.
En el transcurs de l'entrevista el Sr. Carod-Rovira va ensenyar el text publicat al Butlletà de les Corts Espanyoles on, per ordre del Sr. Guerra es va posar en "negreta" els articles modificats. Qualsevol que llegeixi aquest text pot veure que la "negreta" és una exageració. Com vaig dir en un altre escrit, el Sr. Guerra es va passar de rosca posant lletra "negreta" en la totalitat d'articles on només s'havia canviat una paraula o afegit una coma. Aixà podem veure que la majoria del text està en "negreta" quan en realitat només caldria destacar-ne una paraula o un signe de puntuació. Per no repetir exemples em remeto al meu anterior escrit titulat "Don Arfonzo Guerra y olé!!!" publicat el dia 9 d'abril. Només dir que posar com exemple un text com aquest és aprofitar el mal gust del Sr. Guerra, un bocamoll reconegut, per demanar un determinat vot no em sembla el millor camÃ.
Per altra banda, en un anunci publicat als mitjans de comunicació per part d'Esquerra Republicana es donen una sèrie de motius per votar "No" a aquest Estatut i es pregunta: "Què passa si guanya el "no"?". La resposta és contundent i esperançadora: "Exigim l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. Guanyem el dret a decidir. Tota la classe polÃtica s'haurà de comprometre."
Deixeu-me que discrepi d'aquesta resposta que amaga una trampa com una casa de pagès. La resposta no diu "exigirem" o "guanyarem" sinó que diu "exigim" i "guanyem", perquè si digués "exigirem" o "guanyarem" hauria de dir "quan" i aquà està la trampa. Només cal llegir l'actual Estatut d'autonomia vigent. L'article 56 en el seu punt 2 diu clarament que: "Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral, no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà transcorregut un any.". Queda clar dons que un "No" majoritari al referèndum suposaria començar de nou els trà mits, però no immediatament sinó que caldria esperar un any. És a dir que fins el juny de 2007 no es podria començar, com que s'acosten les vacances ens anem al setembre de 2007, per rà pid que vagi el trà mit al Parlament de Catalunya i suposant que s'agafa com a base el text aprovat pel nostre parlament ens anem al Novembre per presentar-lo ales Corts de Madrid. Al parlament espanyol s'hauria de tornar a començar el trà mit i, comptant que fan vacances per Nadal ens anem a Gener de 2008. Quan son les properes eleccions legislatives a les Corts espanyoles? Com a molt el mes de març de 2008, o sigui que s'han de dissoldre les Corts com a molt el febrer de 2008. Conclusió: el projecte d'estatut queda per la propera legislatura. Tot això sense tenir en compte que el "govern amic" del PSOE estarà més interessat en aconseguir bons resultats en el procés de pau al Pis Basc que no en un Estatut que no pot acabar d'enllestir per falta de temps i que haurà significat un fracàs que pesarà en la seva campanya electoral. Resumint, que si no s'aprova aquest text en el referèndum haurem d'esperar a la propera legislatura per discutir-ne un altre i no sabem quina serà la correlació de forces que hi haurà . Una majoria absoluta del PSOE o una victòria del PP, encara que fos per majoria simple, retallarien encara més el text. Aquesta és la meva opinió.
Per tant crec que s'ha de tenir en compte que un "No" majoritari no obre les portes a un text millor i, el que és més important, no obre el procés de reelaboració de forma immediata.
En el transcurs de l'entrevista el Sr. Carod-Rovira va ensenyar el text publicat al Butlletà de les Corts Espanyoles on, per ordre del Sr. Guerra es va posar en "negreta" els articles modificats. Qualsevol que llegeixi aquest text pot veure que la "negreta" és una exageració. Com vaig dir en un altre escrit, el Sr. Guerra es va passar de rosca posant lletra "negreta" en la totalitat d'articles on només s'havia canviat una paraula o afegit una coma. Aixà podem veure que la majoria del text està en "negreta" quan en realitat només caldria destacar-ne una paraula o un signe de puntuació. Per no repetir exemples em remeto al meu anterior escrit titulat "Don Arfonzo Guerra y olé!!!" publicat el dia 9 d'abril. Només dir que posar com exemple un text com aquest és aprofitar el mal gust del Sr. Guerra, un bocamoll reconegut, per demanar un determinat vot no em sembla el millor camÃ.
Per altra banda, en un anunci publicat als mitjans de comunicació per part d'Esquerra Republicana es donen una sèrie de motius per votar "No" a aquest Estatut i es pregunta: "Què passa si guanya el "no"?". La resposta és contundent i esperançadora: "Exigim l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. Guanyem el dret a decidir. Tota la classe polÃtica s'haurà de comprometre."
Deixeu-me que discrepi d'aquesta resposta que amaga una trampa com una casa de pagès. La resposta no diu "exigirem" o "guanyarem" sinó que diu "exigim" i "guanyem", perquè si digués "exigirem" o "guanyarem" hauria de dir "quan" i aquà està la trampa. Només cal llegir l'actual Estatut d'autonomia vigent. L'article 56 en el seu punt 2 diu clarament que: "Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament de Catalunya o per les Corts Generals, o no és refermada mitjançant referèndum pel cos electoral, no podrà ésser sotmesa novament al debat i votació del Parlament fins que haurà transcorregut un any.". Queda clar dons que un "No" majoritari al referèndum suposaria començar de nou els trà mits, però no immediatament sinó que caldria esperar un any. És a dir que fins el juny de 2007 no es podria començar, com que s'acosten les vacances ens anem al setembre de 2007, per rà pid que vagi el trà mit al Parlament de Catalunya i suposant que s'agafa com a base el text aprovat pel nostre parlament ens anem al Novembre per presentar-lo ales Corts de Madrid. Al parlament espanyol s'hauria de tornar a començar el trà mit i, comptant que fan vacances per Nadal ens anem a Gener de 2008. Quan son les properes eleccions legislatives a les Corts espanyoles? Com a molt el mes de març de 2008, o sigui que s'han de dissoldre les Corts com a molt el febrer de 2008. Conclusió: el projecte d'estatut queda per la propera legislatura. Tot això sense tenir en compte que el "govern amic" del PSOE estarà més interessat en aconseguir bons resultats en el procés de pau al Pis Basc que no en un Estatut que no pot acabar d'enllestir per falta de temps i que haurà significat un fracàs que pesarà en la seva campanya electoral. Resumint, que si no s'aprova aquest text en el referèndum haurem d'esperar a la propera legislatura per discutir-ne un altre i no sabem quina serà la correlació de forces que hi haurà . Una majoria absoluta del PSOE o una victòria del PP, encara que fos per majoria simple, retallarien encara més el text. Aquesta és la meva opinió.
Per tant crec que s'ha de tenir en compte que un "No" majoritari no obre les portes a un text millor i, el que és més important, no obre el procés de reelaboració de forma immediata.
Pero et dire el que penso, sense voler dir que les altres opcions no son legitimes, pero creient profundament que els que aspirem a tenir un millor autogovern per al nostre pais i en volem a la curta o la llarga (no tant com 2000 anys) la independencia, hem de dior que NO a aquest text.
Penso que la tonica del nostre pais durant molts i molts anys ha estat la de dir SI a canvi de qualsevol cosa argumentant que es millor que res. Crec que el problema ve de que sempre demanem, d'aqui la fama dels catalans, quan el que hauriem de fer es dir el que volem i que cap altre cosa no ens interessa.
Es que realment, amb la ma al cor, em fa molta vergonya com estem quedant a aquest pais. I basicament perque les forces politiques majoritaries afins als grans poders empresarials (normalment de dretes i normalment poc catalanistes) han volgut fer veure a la poblacio que el text es un gran salt, quan, no ens enganyem mes, si us plau, que fins i tot l'Alfonso Guerra, l'Ibarra i amb la boca petita en Rajoy, han dit que se l'han passat per la pedra (amb altres paraules).
En fi, pero el que esta clar es que no tots els catalans volen el mateix per a Catalunya. Uns volen una Catalunya a Espanya, sigui com sigui, altres ni aixo, ja que voldrien una Espanya sense Catalunya, encara que es diguin ciutadans mes catalans que ningu. D'altres estan be com estan i mentre tot segueixi igual ja els va be. A d'altres no els agrada tot allo que fa olor a canvi per por o pel que sigui (com a la meva tieta, que s'espanta quan sent parlar de canvis, ja que podria molt ben ser que fossin per anar a pitjor). Altres volen una Catalunya sense Espanya, o per vergonya aliena o per dignitat i per millorar com a pais sense haver d'arrossegar cap llastre que ens impedeix volar mes alt. A d'altres esl interessa una Catalunya no rupturista, que vagi fent, que doni diners a les empreses, que tothom estigui content (sobretot a Madrid, no feotem, que si s'enfaden... hem begut oli!)... Pero tots som catalans. La diferencia esta en la idea que tenim de Catalunya. El que em sembla extrany (en certa manera, ja que en realitat tot obeeeix a consignes de partit) es que no es vulgui millorar relament, sino que es mira mes aviat per com quedara la imatge de cada partit en relacio a les properes eleccions i no en quant a com podria millorar substancialment la vida dels catalans i les catalanes.
Pero com he dit, no en se de politica. Soc una persona de carrer a qui li agrada saber una miqueta de tot i que no hi enten massa de moltes coses. Benvingudes les teves critiques, amb respecte, o com vulguis. Es el teu bloc.
Salutacions.
Només et vull donar les grà cies pel teu escrit, però sobretot per la teva educació. Ja fa temps que em queixo que els comentaris solen ser irrespetuosos i plens de mala educació.
És el meu bloc, és cert, però hi tenen cabuda totes les opinions que tinguin com a base el respecte.
És un dels pocs escrits que he llegit en favor del no que m'ha interessat de principi a fi. Segueix donant la teva opinió, ningú es pot molestar llegin-te. Potser si tots els que defensen el "no" escrivissin com tu haurien convençut més gent.