Parlava l’altre dia del descrèdit de la política i dels partits polítics. Esquerra pateix també aquest descrèdit generalitzat. Tenim una força incommensurable, la nostra gent, milers de militants compromesos. Tot i això no aconseguim de fer visible al nostre electorat que som un partit diferent.
I si això es així, evidentment, en gran mesura es culpa nostra. La gran tasca que hem fet per tal de dur d’independentisme a totes les institucions també ens ha homogeneïtzat amb la resta de formacions. També i ha un altre motiu. En la praxi no hem passat, sovint, dels discursos als fets.
L’article 98 dels Estatuts que discutirem demà diuen (article 98) que els càrrecs públics han d’exercir les seves responsabilitats amb austeritat. I això que vol dir? Com s’aplica?
He presentat una esmena als Estatuts que posen fill a l’agulla en aquest espinós tema establint a la practica un sostre als guanys que pot tenir un càrrec públic d’Esquerra. En concret la meva esmena proposa afegir a l'article 108 el text següent: "La Carta Financera regularà la quantia de les aportacions dels càrrecs públics d'Esquerra de manera que en cap cas el resultat de les seves retribucions restants (sous, complements, ...) estigui per sobre de vuit vegades el salari mínim interprofessional."
Ras i curt. Al cap i la fi, es que parlem es si ens creiem de debò que som una altra cosa. Jo ho crec.
Que en penseu?
Que en penseu?
