Ahir vaig sentir una estona el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. Avui he sentit i escoltat, una estona el portaveu d'ICV, Joan Herrera, que suposadament el contestava des de l'esquerra. Per que he llegit i sabut, les altres forces polítiques han anat fent, també, en sentit semblant, potser des de la dreta, potser des de la suposada esquerra.
La veritat, amb tot el que està passant i sobre qui està caient, encara no entenc tanta xerrameca sense demanar dimissions i que aquest govern autonòmic plegui.
Entre les barbaritats i posicionaments específics d'alguns membres d'aquest autonòmicgovern, i la línia de càstig envers la majoria de la gent de Catalunya, i les propostes per seguir-la castigant, collant, ofegant, mentre es fan brindis al sol respecte de les grans fortunes, encara no entenc què s'ha d'acordar, negociar, dialogar amb CiU i els seus aliats del PP. No ho entenc. Em sembla increïble, però és tan previsible, que sigui així! I és clar, aquests que al Parlament diuen defensar el país i els que diuen que són d'esquerres i volen defensar la gent, són literalment uns venuts. Com és que ningú, al Parlament autonòmic, regionalista i de fireta de Catalunya, on s'hi ha d'anar per defensar la parcel·la i els seus habitants, no s'ha plantat i ha començat a demanar responsabilitats, a posar contra les cordes els vampirs al servei de les xarxes de poder econòmic establert, a fer alçar el poble contra la política, les aliances i les intencions i els fets del govern autonòmic catalaunyès?
Només se m'acudeixen dos motius, són uns inútils i uns venuts i això del país i la seva gent no va amb ells. Potser els dos motius van en un. O potser encar és pitjor i encara hi ha més raons, més motius, més comportaments indignes. Mai he votat a les espanyoles i m'abstindré el 20-N, de votar. Però jo crec que no es mereixen que ningú els voti si no s'alcen contra la reaccionària política neoliberal d'aquest govern catalunyès. Personatges com el Boi Ruiz, el Cleries, el Mena, l'Ortega, el Mas-Colell i les línies dibuixades per l'Artur Mas són una vergonya. Però les esquerres i els nacionalistes miren a una altra banda i fan xerrameca. Vergonya, cavallers vergonya
La veritat, amb tot el que està passant i sobre qui està caient, encara no entenc tanta xerrameca sense demanar dimissions i que aquest govern autonòmic plegui.
Entre les barbaritats i posicionaments específics d'alguns membres d'aquest autonòmicgovern, i la línia de càstig envers la majoria de la gent de Catalunya, i les propostes per seguir-la castigant, collant, ofegant, mentre es fan brindis al sol respecte de les grans fortunes, encara no entenc què s'ha d'acordar, negociar, dialogar amb CiU i els seus aliats del PP. No ho entenc. Em sembla increïble, però és tan previsible, que sigui així! I és clar, aquests que al Parlament diuen defensar el país i els que diuen que són d'esquerres i volen defensar la gent, són literalment uns venuts. Com és que ningú, al Parlament autonòmic, regionalista i de fireta de Catalunya, on s'hi ha d'anar per defensar la parcel·la i els seus habitants, no s'ha plantat i ha començat a demanar responsabilitats, a posar contra les cordes els vampirs al servei de les xarxes de poder econòmic establert, a fer alçar el poble contra la política, les aliances i les intencions i els fets del govern autonòmic catalaunyès?
Només se m'acudeixen dos motius, són uns inútils i uns venuts i això del país i la seva gent no va amb ells. Potser els dos motius van en un. O potser encar és pitjor i encara hi ha més raons, més motius, més comportaments indignes. Mai he votat a les espanyoles i m'abstindré el 20-N, de votar. Però jo crec que no es mereixen que ningú els voti si no s'alcen contra la reaccionària política neoliberal d'aquest govern catalunyès. Personatges com el Boi Ruiz, el Cleries, el Mena, l'Ortega, el Mas-Colell i les línies dibuixades per l'Artur Mas són una vergonya. Però les esquerres i els nacionalistes miren a una altra banda i fan xerrameca. Vergonya, cavallers vergonya
