Un company m'ha fet arribar per correu aquest document que adjunto a on és pot veure les subvencions que la Generalitat va atorgar el 2010 a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
La indignació del meu company era majúscula. Una indignació que estic segur que vostès també tindran davant la precària situació financera que es troba la Generalitat actualment i llegeixin en el document subvencions de 102.000 euros a l'Associació Observatori de Drets Humans (DESC) amb la finalitat de "Implementació amb un enfocament de gènere dels Drets constitucionalitzats a l’Hàbitat, Vivenda i Ciutat a Bolívia" o subvencions per 295.000€ a l'entitat Deutsche Gessellschaft für Technische Zusammenarbeit (GTZ) GmbH , pel projecte “Educació bilingüe intercultural en els departaments d’El Quiché, Alta Verapaz i Baixa Verapaz de la República de Guatemala”. o subvencions de 409.933 € per la Fundació Privada Futbol Club Barcelona amb la finalitat "Consolidació Centre Solidari per l’educació i l’esport, Xics Marroc" o subvencions de 900.000€ a l'Asociación para la Cooperación con el Sur Las Segovias, ACSUR, amb la finalitat de "Sensibilització contra la violència de gènere i promoció de la participació de les dones al territori Palestí ocupat-Palestina" i així fins a més de 400 subvencions.
El meu company estava molt emprenyat que el tripartit s'hagi gastat tants diners, no sé el nombre total però pel que he vist, estem parlant de desenes de milions d'euros, quan ara s'està fent retallades a tort i dret a casa nostra o que per exemple podrien ajudar a fer front al problema de tresoreria de la Generalitat que impedeix poder pagar a les empreses i entitats socials que treballen a Catalunya.
Si deixem de banda la poca ètica de subvencionar entitats privades com el FC Barcelona o Associacions espanyoles o que pertanyen al govern alemany com és el cas de la GTZ i també que les finalitats siguin tant poc concretes i intel·ligible com això de "la implementació amb un enfocament de gènere dels Drets constitucionalitzats..." la meva opinió és que no només ens hauríem d'indignar pel que manifesta el meu amic, sinó que el que jo trobo encara pitjor, és que la Generalitat de Catalunya subvencioni el desenvolupament i cooperació internacional quan no som un Estat.
(continua)
Mentre no ho siguem un Estat, no tenim ni veu ni vot internacionalment i les competències internacionals íntegrament dependent de Madrid. Dedicar-nos a actuar com si fóssim un Estat sobirà subvencionant a altres països és l'estupidesa més gran que podem fer. No representa cap benefici ni tampoc representarà cap reconeixement internacional, doncs estic quasi segur que per la majoria dels receptors d'aquests diners, pensaran que venen d'Espanya i serà Espanya qui rebrà el reconeixement adient i els beneficis que segur se'n derivaran.
Els catalans que ja estem espoliats, encara dediquem a retallar els pocs diners que reben per les competències que tenim, per dedicar-les a una competència que no tenim. Som doblement estúpids quan a més, aquests diners que no tenim i els espanyols ens robem, ho dediquem a subvencionar associacions espanyoles que segur que reben diners de l'estat espanyol. El mateix es pot dir a nivell europeu quan és subvenciona una entitat de cooperació alemanya La Deutsche Gesellschaft für Technische Zusammenarbeit propietària del govern de la Merkel que com diu a wiquipèdia, la seva finalitat és la cooperació tècnica per al desenvolupament sostenible al món. Dit en altres paraules, anar acostumant als països subdesenvolupats a què utilitzin els productes tecnològics alemanys per quan esdevinguin emergent comprin aquests productes a les empreses alemanyes. Els catalans ho estem ajudat amb 295.000€.
Dit això, no estic pas en contra a l'ajuda humanitària en casos de catàstrofes naturals o per algunes nacions sense estat que pateixen molt més que nosaltres i no tenen cap padrí, com és el cas dels Sahrauís. Però penso que fins i tot així aquests projectes com també els destinats als països subdesenvolupats a través de certes ONG i entitats que viuen d'aquestes subvencions, caldria deixar l'oportunitat als ciutadans a dir la seva. No tothom pot estar d'acord en subvencionar certs projectes i també aixì es frenaria el clientelisme entre aquestes associacions i els partits polítics. Caldria poder votar a favor o en contra de les subvencions per les partides superios a 50.000€ per mitjà de concursos públics a on aquestes entitats i ONGs presentessin la informació en detall al respecte i els ciutadans en votacions electròniques poguessin dir la seva. El govern només hauria de publicar la partida total que pensa dedicar a aquestes subvencions cada any i fomentar el debat públic als mitjans de comunicació.
També penso que el govern hauria de dedicar més a subvencionar projectes que ajudin a la internacionalització de les empreses catalanes, la cultura catalana i tot el que ajudi a què Catalunya sigui vista com una nació. En aquest sentit ajudar a aconseguir que el dia que els catalans demanen ser un estat independent, hi hagi molts països que ens donin suport, sobretot, els que sense el reconeixement d'ells no hi ha res a fer, com són els Estats Units i Alemanya per exemple.
Abans que algú em tracti de ser un insolidari o un egoista nacionalista, vull manifestar que tot això que proposo és simplement per poder ser encara molt més solidari. Catalunya com Estat propi, amb els recursos que generem podrem segur duplicar o triplicar els diners per l'ajuda internacional al desenvolupament i amb la possibilitat que ens permetrà poder participar com un estat sobirà dins dels organismes internacionals, aquesta ajuda serà molt més eficaç que la que és ara.
Les subvencions a ONG que actuen en el camp internacional tenen dues finalitats: interessos en forma d'influències cap a aquests països i clientel·lisme. Quasi totes són entitats que funcionen a casa nostra (sovint usen sigles diferents quan actuen a Catalunya o al Congo però les persones que hi ha al darrere són les mateixes). Per tant no crec que puguem parlar de solidaritat sinó d'inversió. Una bona part de les que fan "solidaritat amb el tercer mon" (per exemple amb un poblet de Chiapas en plena serra lacandona controlada per la guerrilla i concretada en aconseguir material escolar per a un total de 100 infants) són subdivisions de sigles catòliques que el Tripartit ha vist útil mantenir les mateixes subvencions per les quals acusava de clientel·lisme als governs Pujol. Útil perquè aconsegueix que la xarxa d'entitats catalana no critiqui el govern, útil per les influències en governs del tercer mon (en forta competència amb l'ofensiva d'ajuts que practica Aràbia Saudita, USA, darrerament també Iran i Xina) que seran utilitzades per empreses catatalanes, i útils en el context de la dura competència que hi ha en aquells indrets entre l'esglèsia catòlica amb els evangelistes.
No són interessos "de país" en el sentit cultural de reconeixement de Catalunya, sinó que són interessos econòmics en última instància a benefici de certs grups empresarials de Catalunya i dels seus aliats internacionals i eclesiàstics.
el que tu dius, no està en contradicció amb el que explico a l'article. És clar que no tot és bonisme ans el contrari, hi molt més d'interessos i clientelisme.
Està clar que amb aquestes subvencions hi ha negoci i que hi ha una xarxa d'ONGs i entitats, moltes d'elles properes a la religió catolica, que viuen d'aquests diners que arrepleguen de la Generalitat, d'alguna diputació i d'Ajuntaments grans i mitjans.
Això sempre hi serà. Sigui amb un govern d'esquerres o de dretes o de centre. Sigui un govern catalanista o espanyolista. Una part important de la raó de ser de la política és la gestió dels favors i contrafavors. Però quan aquesta gestió no és prou clara i transparent, és quan la política democràtica se sembla més a una dictadura. Per això proposo sistemes transparents a on els ciutadans podem votar o influir de manera directa a quins projectes i entitats es donen les subvencions.
En el cas català, a més, i per això he escrit l'article (a mi només escric per aquest motiu), per aconseguir la independència cal que destinem les subvencions correctament i alinieats per aconseguir-la. No fer-ho i actuar com si fossim un estat, és una estupidesa majúscula perquè estem estupidament llançant uns diners que no ens beneficia ja que serà Espanya com Estat reconegut internacionalment qui se'n beneficiarà o com bé dius, certes empreses catalanes (i espanyoles). Però encara que aquestes empreses siguin catalanes, al cap i a la fi, mentre estiguin a Espanya, globalment estaran també més perjudicades, per l'espoli fiscal, que quan fossim un Estat independent.
gràcies pel comentari