AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
-Hola, miri senyoreta, jo tinc la demanda d'empleo a la Comunitat Valenciana, i el meu padró està a Madrid, però ara ja no viuré allà, ni a València (de moment) sinó aquí i busco feina... -El seu NIF si us plau? 52.... i l'adreça d'aquí? Carrer tal núm qual C.P. 08... -Molt bé, ja està. A partir d'ara pertany vostè al SOC de Catalunya. -Ja hi SOC? Ja està? Així de fàcil? Com un català més? [Ja SOC Catalana? Que ja no sóc Madrilenya? oooohhhhhh!!!!]
Qui deia que ser català era difícil? Català de veritat, perquè viure a València encara no hi compte, que allò dels Països Catalans queda lluny i el meu temps a la Ribera Alta, anant Costera amunt per la Xàtiva socarrada, no computa dins la lògica de l'establishment secessionista.... (secessionar o seccionar als catalans de nord a sud i d'est a o oest, que ja sabem que Eppaña és una, ¡ només una, grande y libre... en fi...)
-Ara sí, ja ho pots ben dir nena! Ja ets Catalana! Que ja ho deia en Pujol (M.H.P) és català tot el que viu i treballa a Catalunya -Ja, ja, bonic, però, jo encara soy, soy, soy.... madrileña... -Sí, com la Mútua... Bé, el cas és que ja podem celebrar que per fi t'has dignat a venir a viure entre nosaltres, els catalans! -Bé, viure-hi sí, treballar, treballar, encara no. Estamosenello... -Com que no? Després de les retallades de can paquito el tratxes i els seus decebles, successors i demás secuaces, tornes a treballar a l'empresa amb més personal! L'atur! (en versió catalana) -Home, dons ben mirat... Bé, la veritat, ja tenia ganes de provar... -No sé com fins ara encara no hi havies viscut mai... -Als PPCC? Home, si acceptem la Vall Farta i aquella olor màgica a taronger com a animal aquàtic.... -Sí, bé, al Principat vull dir... Ja m'entens... -Sí, t'entenc, fins al més indepe li traeix el subconscient segregat! -Sí, és una llàstima. -Bé, i ara que sóc Catalana (del Principat) que? -Uf, doncs... ara seràs com Déu! -Poder il·limitat? No fotis! -No, proveiràs de bens a la resta, que ja ho diuen els castellans: "y Diós proveerà" i "Diós" som nosaltres; a sobre tindràs la culpa de gairebé tot i tothom és cagarà en tu! -Mecagunde... na!ui, perdó -Catalana total! Ja vas demanant perdó per tot...
Vet aquí la resposta, el video que destapa la veritat... dedicat als que creien que la movida madrilenya era el seu xiringuito particular, i als que vingueren després i ara li diuen Comunidad de Madrid, adéu Espe ahí te quedas!...
Ja era hora noia! Espero que et quedis molt de temps entre nosaltres. I no cal que deixis de ser madrilenya, ja ens agrades així, encara té més mèrit. Molta sort i no desesperis, de ben segur que trobaràs alguna cosa aviat. És un luxe tenir-te aquí, ho sento pels riberencs i socarrats (pels madrilenys no tant) i espero que et trobis molt i molt a gust en aquesta que ja és casa teva des de fa molt de temps i tu una catalana més, i més!
Sort! Petons
Gràcies per la benvinguda i els bons desitjos. Jo també espero que tot vagi bé. Per cert, Jordi... ??? és que per "Jordi" conec un munt... Salutacions.
És veritat, que els Jordis ens hem de distingir pel cognom (o per l'article) te'n recordes? És que en som molts. I ja em sap greu però no em puc identificar en públic, és que jo sí que sóc un espia, no pas tu! Molt divertit! És veritat allò que poses sota el vídeo? Vols dir que algú pensa que ets una espia? I per a qui treballes, per a ells o per a nosaltres? He, he, me pixo! Ostres que bo. Fins on arriba la paranoia d'aquest país. Sí, realment l'anormalitat ens està fent molt de mal. Tu a la teva! Petonets
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Sort! Petons
Gràcies per la benvinguda i els bons desitjos. Jo també espero que tot vagi bé. Per cert, Jordi... ??? és que per "Jordi" conec un munt...
Salutacions.
Petonets