Avui, la plaça de braus de Barcelona per excel·lència, la Monumental, tanca per imperatiu legal l'oferta de corrides de toros. Amb motiu d'aquest fet, darrerament, especímens contraposats, han evidenciat la seva postura a favor o en contra d'aquest fet, amb iniciatives més o menys cutres, més o menys tòpiques, sobre la seva pena o la seva satisfacció. Jo, com ja he escrit altres vegades, el fet que es facin o no corrides de toros als Països Catalans em sembla que hauria de tenir a veure amb els interessos de la majoria de la població d'aquest país, no amb les ràncies tendències espanyolistes que encara conserven la imatge de la seva voluntat colonial; no amb la tendència apàtrida, higiènica, cosmopolitista i nordeuropeïsta dels demòcrates moderns; no amb l'oportunisme dels polítics catalunyistes que veuen rèdits en la seva croada per ubicar un tros del nostre país en aquella Europa que descrivia Espriu i que oblidava que naltros som del sud i no del nord.
(Continua)
El frenesí animalista, una nova dèria hegemonista del cosmopolitisme democratitzador i racista del "tots diversos i tots iguals", ens porta a situacions tan ximples com plantejar que cal perseguir i posar sota sospita els escorxadors, convertint els animals en quelcom més trascendent que la tortura, el consumisme, la marginació, l'estat policial...
La deslocalització identitària que es viu en les modernes societats occidentals, que confon cultura amb espectacle, que allunya els animals de la vida quotidiana i els converteix en icones adoratives, mostrant la nostra pròpia pèrdua de condició en l'entorn natural i que acaba convertint en material consumible fins i tot l'ànima de les persones i el paper de les bèsties, ens ha fet oblidar qui som i d'on venim, i cada vegada més, on anem.
Com ha dit fins i tot l'apoderat del famós torero José Tomàs, els toros a la plaça, seguint la tendència actual, desapareixeran perquè cada vegada la societat hi està menys interessada. A mi, que desapareguin per inanició em sembla una bona mostra de com canvien els interessos de la societat, però la tendència prohibicionista, des de l'excusa dels valors de la democràcia, em sembla perillosa i molt hipòcrita. Perillosa, perquè darrera d'aquest paràmetre es justifica qualsevol acte del poder establert, gran pare de tots els pobres vilatans, una evident aproximació al feixisme. I hipòcrita, perquè el mal als animals, que hi és i em sembla perfectament criticable, com jo he fet en aquest terreny tota la vida, no em sembla que es manifesti com el més greu en aquest aspecte i encara menys emmarcat en paràmetres fins i tot de confrontació amb Espanya. l món dels bous forma part de la nostra cultura nacional com a poble mediterrani, del sud d'Europa, i és des d'aquest paràmetre, assumint la possible contradicció que comporti, que cal fer-li front i plantejar el debat que convingui. I aquest debat, nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ens ha de dur a les tendències i decisions que convingui.
L'emmirallament amb el nord per parlar de corrides de toros i de correbous o bous al carrer és un plantejament absurd, els bous són nostres, no dels berlinesos, els suecs o els tirolesos. La llibertat en aquests estats i països està tan malmesa com en el nostre àmbit, la corrupció, la tortura i la violència en són part igualment consubstancial, però del fantàstic bou, parlem-ne des de casa, rebutgem els qui ens volen portar al terreny de l'espanyolisme i decidim què en fem i com.
Curiosament, els grans defensors de la llibertat, de la noviolència, els que ens volen evitar la imatge de la mort -que va amb nosaltres des de l'inici del temps i que ara cal amagar com sigui, sobretot a les criatures, que es veu que si no en saben res no es moriran mai!-, van ben callar quan es va acabar tancant la plaça de toros de les Arenes, a Barcelona, i la van convertir, amb l'aquiescència de tothom, en un centre de consumisme compulsiu, que ha anorreat tot vincle amb el passat de la ciutat i que ens ha acostat més a un model destructiu de la personalitat de les persones i els pobles i que ens condemna, a cadena perpètua, a deixar en mans de l'especulació i dels negocis inconeguts els espais que podrien haver estat recuperats per a la ciutat. Potser la Monumental seguirà el mateix camí. La cultura occidental democràtica i asèptica ho aplaudirà.
Així doncs, avui, s'acaba amb una pràctica que agradava al meu avi i a mi no, però que em deixa molt preocupat per la constatció de la pèrdua col·lectiva de la capacitat social de decidir des de la pròpia identitat cultural en clau de país, i per seguir caient en mans -i cervells- dels demòcrates de la higiene social. Un dels fonaments del racisme.
La deslocalització identitària que es viu en les modernes societats occidentals, que confon cultura amb espectacle, que allunya els animals de la vida quotidiana i els converteix en icones adoratives, mostrant la nostra pròpia pèrdua de condició en l'entorn natural i que acaba convertint en material consumible fins i tot l'ànima de les persones i el paper de les bèsties, ens ha fet oblidar qui som i d'on venim, i cada vegada més, on anem.
Com ha dit fins i tot l'apoderat del famós torero José Tomàs, els toros a la plaça, seguint la tendència actual, desapareixeran perquè cada vegada la societat hi està menys interessada. A mi, que desapareguin per inanició em sembla una bona mostra de com canvien els interessos de la societat, però la tendència prohibicionista, des de l'excusa dels valors de la democràcia, em sembla perillosa i molt hipòcrita. Perillosa, perquè darrera d'aquest paràmetre es justifica qualsevol acte del poder establert, gran pare de tots els pobres vilatans, una evident aproximació al feixisme. I hipòcrita, perquè el mal als animals, que hi és i em sembla perfectament criticable, com jo he fet en aquest terreny tota la vida, no em sembla que es manifesti com el més greu en aquest aspecte i encara menys emmarcat en paràmetres fins i tot de confrontació amb Espanya. l món dels bous forma part de la nostra cultura nacional com a poble mediterrani, del sud d'Europa, i és des d'aquest paràmetre, assumint la possible contradicció que comporti, que cal fer-li front i plantejar el debat que convingui. I aquest debat, nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ens ha de dur a les tendències i decisions que convingui.
L'emmirallament amb el nord per parlar de corrides de toros i de correbous o bous al carrer és un plantejament absurd, els bous són nostres, no dels berlinesos, els suecs o els tirolesos. La llibertat en aquests estats i països està tan malmesa com en el nostre àmbit, la corrupció, la tortura i la violència en són part igualment consubstancial, però del fantàstic bou, parlem-ne des de casa, rebutgem els qui ens volen portar al terreny de l'espanyolisme i decidim què en fem i com.
Curiosament, els grans defensors de la llibertat, de la noviolència, els que ens volen evitar la imatge de la mort -que va amb nosaltres des de l'inici del temps i que ara cal amagar com sigui, sobretot a les criatures, que es veu que si no en saben res no es moriran mai!-, van ben callar quan es va acabar tancant la plaça de toros de les Arenes, a Barcelona, i la van convertir, amb l'aquiescència de tothom, en un centre de consumisme compulsiu, que ha anorreat tot vincle amb el passat de la ciutat i que ens ha acostat més a un model destructiu de la personalitat de les persones i els pobles i que ens condemna, a cadena perpètua, a deixar en mans de l'especulació i dels negocis inconeguts els espais que podrien haver estat recuperats per a la ciutat. Potser la Monumental seguirà el mateix camí. La cultura occidental democràtica i asèptica ho aplaudirà.
Així doncs, avui, s'acaba amb una pràctica que agradava al meu avi i a mi no, però que em deixa molt preocupat per la constatció de la pèrdua col·lectiva de la capacitat social de decidir des de la pròpia identitat cultural en clau de país, i per seguir caient en mans -i cervells- dels demòcrates de la higiene social. Un dels fonaments del racisme.
Què hem d'esperar, doncs? Que vingui un cabdill (o rais) tipus Franco (o Arafat) per dir-nos quina democràcia és la que hem de tenir per no ser del nord, ja que som del sud!? Que hem de seguir tenint costums arcaiques i sanguinàries per diferenciar-nos dels [malvats] europeus? A aquest pas, alguns d'una anomenada esquerra independentista veureu bé el restabliment del Tribunal de la Inquisició, ja que la seva abolició (?) va ser feta per "cervells dels demòcrates de la higiene social".
Realment, quanta raó tenia Napoleó al dir que Europa començava als Pirineus... Llastima del timbaler del Bruc que no s'haguès tocat la flauta! Potser hi hauria menys mestres orientadors cartogràfics [per allò de que si som del nord o del sud] donant lliçons de democràcia a pobles que ens portent una "petita" delantera social... Li recomano la pel·lícula francesa "Benvinguts al Nord", és pur divertiment.
Atentament
No necessitem prohibicions, ni persecucions, necessitem debat, i perspectiva, seriosa, i no politiquera....
I sí molts estem contents de ser africans...també, perquè de fet és un orgull i un honor ser-ho. D'allà venim, i els nostres recursos depenen en gran part de l'explotació salvatge d'aquell continent condemnat...al menys, al menys, podríem tenir seny i estar orgullosos de ser uns afroeuropeus, no? digo....perquè tant de despreci...on s'ha vist?¿
He transcrit frases que ha deixat escrites l'Aleix. No m'he inventat res de l'entrecomillat. Potser ho he entès malament, el què volía dir. Si es així, demano perdó.
La qüestió és que hi ha una sèrie d'espectacles on es tortura un animal per a públic plaer d'uns altres animals de dues potes. Quin debat vol què hi hagui? Si el bou pateix? Si és hipocrita [qui?, el bou o els animals de dues potes?]? I sí, és de sentit comú que si es prohibeix les corrides de toros, també es tindrien de prohibir altres festes on l'animal es fa patir per plaer festiu d'uns energúmens amb patilles... Hi ha poca cosa a discutir: es prohibeix, i ja està! Com es van prohibir (ai!, moltes vegades sols sobre el paper) l'esclavitut, la pena de mort i la tortura; i com es tindría de prohibir el proxenetisme (el que comportaria l'abolició de la prostitució). Ja vindràn sociolegs, psicòlegs, parapsicòlegs i psiquiatres varis per estudiar la ment malalta dels subjectes que s'exciten amb el dolor d'altri, però aquests estudis han d'ésser independents de la feina dels polítics.
Els polítics sabràn ells perque no van prohibir els correbous en indrets varis dels Països Catalans. Potser era per pura hipocresia politiquera (en clar: por a perdua de vots). Jo estic per la prohibició d'aquests espectacles.
Respecte a si som del nord o del sud, sols volia posar sobre la taula de debat aquesta neurosi anti-europea que alguns pateixen. Europa no és res unitari (ni tant sols és continent, ja que és una península d'Asia), o sia que jo no serè qui defensarà a una Europa inexistent. Sols dic que en front a les dictadures alabades pels creients en un sud també inexistent, anteposo les democracies europees "del nord" (tant imperfectes com vostès diguin, però). De despreci pel "sud" o per Àfrica, res de res. Tot el meu despreci per mentalitats de servs i vasalls (i d'opressió al pròxim), tant al "nord" com al "sud", tot i més.
Atentament
Gràcies per l'esforç i la capacitat de comunicació de les teves reflexions.
L'eix del debat és la dialèctica transformació i tradició....i això és difícil, molt difícil, però aquesta reflexió aporta elements i estris per abordar-ho, i dur-lo a la pràctica.
Endavant¡¡¡¡
Mentrestant el que s'ha de fer és fer pressió popular per abolir alguns Correbous i d'altres festes salvatges com ara les empaitades d'ànec i altres inhumanitats encara vigents en aquest país. Esperem que la cosa s'extengui a d'altres racons dels PP.CC i més enllà, perquè no! I esperem també que els il·luminats messiànics amb vocació catalano/valencianocèntrica vagin quedan arraconats.
Afortunadament mica en mica es va avançant i els plantejaments salvatgistes van quedant endarrera. Ara caldrà regular altres coses també, com ara la venda de gats i gossos i la tinença d'animals exòtics, cosa que s'hauria de prohibir, evidentment.