Més enllà de la feina que puguin fer les administracions (i que no fan), el principal problema de la llengua catalana és el canvi lingüístic. La GRAN majoria de catalanoparlants, al propi país, canvien automàticament a l'espanyol, encara que el castellanoparlant entengui perfectament el català.
Segons les enquestes, només un 15% dels catalanoparlants diuen que no canvien de llengua. És a dir, que si cap catalanoparlant canviés de llengua, el català tindria a la nostra societat 6 vegades més visibilitat.
I això s'ha de fer amb normalitat. Al cap i a la fi si l'altre persona que porta anys vivint als Països Catalans no li ha donat la gana canviar de llengua ni per un moment, ni per equivocació, tu tampoc estàs obligat a fer-ho.
Podeu seguir al Twitter les orientacions per parlar català sempre. Certament, hom es pot sentir incòmode al principi, però com tot a la vida, és només al començament. Recorda que en un país lliure tu ets lliure de fer el que vulguis a la teva vida privada, i ningú n'ha de dir res. Si algú s'ofèn, tu no estàs obligat a parlar amb ell.
Per cert, fins i tot al Twitter es fa el canvi lingüístic. L'altre dia teníem una conversa creuada a 4. 3 catalanoparlants i un castellanoparlant que l'entén perfectament. Ràpidament, els altres 2 catalanoparlants es van afanyar a escriure en espanyol. Poca broma, no és una anècdota sense importància, ens hi va la llengua. Els granets de sorra sumats fan una muntanya. Sense granets, no hi ha muntanya.
Jo tinc la percepció personal que cada vegada més catalanoparlants (fonamentalment joves) adopten l'aptitud de comportar-se normalment amb tothom, és a dir, mantenir la llengua que fan servir normalment.
Segons les enquestes, només un 15% dels catalanoparlants diuen que no canvien de llengua. És a dir, que si cap catalanoparlant canviés de llengua, el català tindria a la nostra societat 6 vegades més visibilitat.
I això s'ha de fer amb normalitat. Al cap i a la fi si l'altre persona que porta anys vivint als Països Catalans no li ha donat la gana canviar de llengua ni per un moment, ni per equivocació, tu tampoc estàs obligat a fer-ho.
Podeu seguir al Twitter les orientacions per parlar català sempre. Certament, hom es pot sentir incòmode al principi, però com tot a la vida, és només al començament. Recorda que en un país lliure tu ets lliure de fer el que vulguis a la teva vida privada, i ningú n'ha de dir res. Si algú s'ofèn, tu no estàs obligat a parlar amb ell.
Per cert, fins i tot al Twitter es fa el canvi lingüístic. L'altre dia teníem una conversa creuada a 4. 3 catalanoparlants i un castellanoparlant que l'entén perfectament. Ràpidament, els altres 2 catalanoparlants es van afanyar a escriure en espanyol. Poca broma, no és una anècdota sense importància, ens hi va la llengua. Els granets de sorra sumats fan una muntanya. Sense granets, no hi ha muntanya.
Jo tinc la percepció personal que cada vegada més catalanoparlants (fonamentalment joves) adopten l'aptitud de comportar-se normalment amb tothom, és a dir, mantenir la llengua que fan servir normalment.
en tota conversa que ens mostren i parlen en castellà els hi dic: Com dius? La resposta sol ser en català i així mateix segueix la normalitat de la conversa, encara que en altres casos es fan els espanyols i no volen saber o no saben el català...en aquest punt ens aixequem i ens anem!
Salut...!
Jo abans -abans de tenir consciència nacional, vull dir- sempre canviava de llengua. I no en fa pas tant, d'això. És cert que és difícil, per la força del costum i com que -per ventura- els catalanoparlants som perfectament bilingües o políglotes, realment sembla que no costi res adaptar-se a la llengua de l'interlocutor.
Però és només aparença car si que té un preu: la percepció del català com quelcom secundari i fins i tot poc útil al seu propi àmbit. Poca gent fa l'esforç d'aprendre un idioma perque aquest sigui "bonic"; cal fer que sigui no només útil sino necessari, i això és responsabilitat nostra.
Jo no parlo altra cosa que el català llevat de quan és evident que no se m'entén un borrall.