En aquest país hi ha paraules prohibides. Mots que han estat esborrats, talment com si mai no haguessin figurat en cap diccionari. Un bon exemple són les dues paraules que donen nom a la pròpia nació: Països Catalans. El concepte fa referència a una realitat lingüística, cultural i nacional innegable, en la qual hi conviuen gairebé onze milions de persones. Els Països Catalans podrien ser, si els seus ciutadans lliurement ho volguessin, també una realitat política. En canvi, no existeixen a nivell oficial enlloc. Cap mitjà de comunicació els contempla en el seu llibre d’estil. Cap institució pública ni pràcticament cap partit polític en fa esment. Els Països Catalans, oficialment, no existeixen. [Llegiu l'article sencer a Nació Digital]
Anònim |
dissabte, 24 de setembre de 2011 | 21:54h
Països Catalans per a crear més polèmica i confrontació? No gràcies.
Només cal un pèl més d'imaginació per arribar encara molt més lluny, sense necessitat de ferir orgulls, crear tanta polèmica i confronació contraproduent.
Països Catalans? O com pedres en polèmiques estèrils i contraproduents.
Ferran |
diumenge, 25 de setembre de 2011 | 12:57h
Cal més compromís per cadascún dels nostres països i pel conjunt i menys comprometedors beneïts i bocamolls que s'omplin la boca de Països Catalans per a no res, que no siga només per a crear més polèmica polítiques contraproduents als altres territoris en volta d'anar per feina.
Ferran |
dissabte, 24 de setembre de 2011 | 23:03h
Cal molta més imaginació, molta més intel.ligència, molta més feina, menys comprometedors beneïts i bocamolls que s'omplin la boca de Països Catalans per res i molt més compromís per part de tots.
Anònim |
dissabte, 24 de setembre de 2011 | 22:04h
Països Catalans? d'entrada no gràcies, sembla que calen menys paraules, menys paraules comprometedores i molt menys comprometedors. I molt més compromís i Compromís per davant i sobre tot tocar de peus a terra.
En aquest país hi ha paraules prohibides. Mots que han estat esborrats, talment com si mai no haguessin figurat en cap diccionari. Un bon exemple són les dues paraules que donen nom a la pròpia nació: Països Catalans. El concepte fa referència a una realitat lingüística, cultural i nacional innegable, en la qual hi conviuen gairebé onze milions de persones. Els Països Catalans podrien ser, si els seus ciutadans lliurement ho volguessin, també una realitat política. En canvi, no existeixen a nivell oficial enlloc. Cap mitjà de comunicació els contempla en el seu llibre d’estil. Cap institució pública ni pràcticament cap partit polític en fa esment. Els Països Catalans, oficialment, no existeixen.
també es podria dir Països catalans t'estimo.
tant si es per mentir
tant si es per quedar encara més mal
tant si es pel narcisisme d'uns contra d'altres
tant so es per la confontració i la polèmica
tant si es per tapar altres mancançes
tant si es per a quedar bé
no cal muntar tant d'embolat
i si es veritat no cal ni dir-ho,
no n'hi necessitat, doncs es veu
es nota i es sent, com déu ser.
Països Catalans per a crear més polèmica i confrontació? No gràcies.
Només cal un pèl més d'imaginació per arribar encara molt més lluny, sense necessitat de ferir orgulls, crear tanta polèmica i confronació contraproduent.
Cal més compromís per cadascún dels nostres països i pel conjunt i menys comprometedors beneïts i bocamolls que s'omplin la boca de Països Catalans per a no res, que no siga només per a crear més polèmica polítiques contraproduents als altres territoris en volta d'anar per feina.
Cal molta més imaginació, molta més intel.ligència, molta més feina, menys comprometedors beneïts i bocamolls que s'omplin la boca de Països Catalans per res i molt més compromís per part de tots.