El primer cop que vaig sentir Joan Puigcercós deu fer gairebé vint anys, era portaveu de les JERC i jo hi acabava d'arribar. Em va sorprendre la facilitat de paraula i el to afable i còmplice amb la concurrència; tenia el posat d'algú que sabia què volia i on anava i volies anar amb ell on fos. Vaig pensar que arribaria lluny. La imatge que perviu del Polònia no té gaire a veure amb la realitat. En les distàncies curtes surt guanyant la persona i s'enterra el personatge; és amable, càlid, simpàtic i bon conversador. Gens petulant. Una llàstima que la imatge que té a distància sigui tan allunyada de la realitat...
Les
cròniques recordaran que el mandat de Puigcercós va ser breu i va venir
precedit
d'una època convulsa al si del partit, però també que la transició a la
nova direcció ha
estat exemplar i sense ruptures, potser perquè ja vam patir prou fa tres
anys i ara havia de ser tot d'una altra manera, però també per voluntat
de Puigcercós de fer un canvi tranquil. Quan pensàvem que a
Esquerra no sabíem fer primàries sense trencar el partit, ara hem vist
que és possible i, a més, saludable per a la democràcia interna, gràcies també al tarannà d'en Junqueras i el seu to conciliador, i amb el
millor final possible: Bosch i Tardà a Madrid, un tàndem engrescador amb
permís de Joan Ridao, que ha demostrat sobradament la seua vàlua durant
molts anys, però les urnes i la història li han reservat ara un altre
paper. Ho ha
sabut entendre i això l'honora.
Joan
Puigcercós, gràcies per la feina feta i per la que continuaràs fent. Han estat més de vint anys
intensos de política en primera línia. Amb alts i baixos, amb encerts i
amb errors, com no pot ser d'una altra manera. Has estat el referent d'una
generació encara jove que ho ha donat tot per Esquerra i pel país, i que
segur que ho seguirà fent allà on estigui d'una manera o d'una altra. La
política no té edat i si ara has de fer un pas enrera potser més enllà
podràs fer un pas endavant. Has aconseguit el que ningú havia fet fins ara, fer un canvi tranquil a la nova Esquerra que dissabte, al Congrés, farà el traspàs oficial a la nova direcció. Sens dubte un mèrit teu que sempre has tingut cura del partit. Ara només falta reblar-ho dissabte, al Congrés, que espero sigui el revulsiu necessari per donar una nova empenta a Esquerra.
I d'avui a molts anys que hi puguis ser i ens hi puguem trobar!
Josep Poch i Màdico| Adreça electrònica |
divendres, 30 de setembre de 2011 | 22:36h
Bé , també té un altre personatge o doble cara. Em diriem qu' ès manipulador, pervers, maquiavelic, i si no ets de la seva traca, et fot un cop d'estat a les seccions locals, com va passar a Banyoles o Palafrugell, eeep humils si però no tontorrons. L' historia del partit ès una epoca convulsiva auspiciada per ell mateix per fer el joc d' escacs amb els seus personatges, amics, amiguets i la seva claca de servils petulants. A l' infern perqué no serveis per portar cap a l' independencia i si ara ès a segona fila, ès perqué espera el moment oportú per fer el salt de la guineu. eepp pobres però no Anacletos, Aapa a fer la travessia de l' infern. Un ex ERC, ex membre, ex pagano, ex furgo gratuita, ex pagano de pagar betzina, ex treballador de franc , ex admirador, ex, ex ex no fotem que ja som grandets.
Cesc que hagi anat així. La meua visió és molt diferent, però jo sempre m'ho he mirat en la distància i cadascú parla de la seua experiència. Segurament ens falta perspectiva històrica per valorar-lo, però ja ho diuen que no plou mai a gust de tothom.
Anselm |
divendres, 30 de setembre de 2011 | 13:36h
Impressionant fabulació d'un Puigcercós amic dels nens. No fotem! En Puigcercós, tot i els estelars resultats que ha aconseguit a ERC, no se'n va. Qui conegui el partit des de dins ja sap que seguirà controlant-lo amb la xarxa clientelar de militància que ha construit amb els tripartits (no, Mònica?). Aquests sí que el tenen com a referent. Jo també tindria per referent un tio que m'hagués fet guanyar 80.000 euros/l'any sense haver acabat la carrera ni fotre brot! Després d'apostar pels tripartits, ara s'acostarà a CiU per veure si en pot treure quelcom per a tota la motxilla que porta. Com deia Marx (Groucho): "Tinc aquests principis, si no li agraden, en tinc d'altres". Doncs això.
Molt fàcil fer crítica des de l'anonimat. Realment no sé de què parles, això dels 80.000 euros és una fal·làcia i en tot cas, els que han treballat al govern (almenys la majoria dels que he conegut) s'hi han deixat la pell i hi han estat per mèrits propis. Clar que sempre hi ha de tot a tot arreu i, a diferència teua, no dec tenir una visió tan àmplia. En tot cas, dubto molt que hi hagués prou càrrecs al govern controlat per Puigcercós per a construir-se una xarxa clientelar d'ampli abast. Són molts anys de treball en grup, de xerrades, de reunions, etc., per a què sorgeixi una xarxa d'un dia per un altre. I pel que fa a la Nova Esquerra, al Congrés vaig tenir molt bones sensacions. Cal aprendre dels errors del passat, clar, però tothom tenia ganes de girar full i mirar endavant. Un gran exercici de maduresa que la direcció sortint no hagi marxat a un altre partit o hagi muntat un gran sidral; un canvi tranquil, sense lluites caïnites. Convindràs amb mi que això és també mèrit de Puigcercós, t'agradi o no alguna cosa ha fet bé. Doncs això!
És doctor en història contemporà nia, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
El primer cop que vaig sentir Joan Puigcercós deu fer gairebé vint anys, era portaveu de les JERC i jo hi acabava d'arribar. Em va sorprendre la facilitat de paraula i el to afable i còmplice amb la concurrència; tenia el posat d'algú que sabia què volia i on anava i volies anar amb ell on fos. Vaig pensar que arribaria lluny. La imatge que perviu del Polònia no té gaire a veure amb la realitat. En les distàncies curtes surt guanyant la persona i s'enterra el personatge; és amable, càlid, simpàtic i bon conversador. Gens petulant. Una llàstima que la imatge que té a distància sigui tan allunyada de la realitat...
Com diu l'Oriol, si no som independents es perque tenim masses ganes de fotre el company, i ens importa una merda el païs.
Ex? no ...
UIX!!!
Visca Catalunya lliure.
En Puigcercós, tot i els estelars resultats que ha aconseguit a ERC, no se'n va. Qui conegui el partit des de dins ja sap que seguirà controlant-lo amb la xarxa clientelar de militància que ha construit amb els tripartits (no, Mònica?). Aquests sí que el tenen com a referent. Jo també tindria per referent un tio que m'hagués fet guanyar 80.000 euros/l'any sense haver acabat la carrera ni fotre brot!
Després d'apostar pels tripartits, ara s'acostarà a CiU per veure si en pot treure quelcom per a tota la motxilla que porta.
Com deia Marx (Groucho): "Tinc aquests principis, si no li agraden, en tinc d'altres". Doncs això.
I pel que fa a la Nova Esquerra, al Congrés vaig tenir molt bones sensacions. Cal aprendre dels errors del passat, clar, però tothom tenia ganes de girar full i mirar endavant. Un gran exercici de maduresa que la direcció sortint no hagi marxat a un altre partit o hagi muntat un gran sidral; un canvi tranquil, sense lluites caïnites. Convindràs amb mi que això és també mèrit de Puigcercós, t'agradi o no alguna cosa ha fet bé.
Doncs això!