La nostra és una llengua saludable, amena, agradable i me l'estimo d'allò més.
No només perquè hi ha mala gent que la persegueixen avui des dels Tribunals, i no fa gaire des del poder agafat amb la força de les armes.
Sobretot me l'estimo perquè els dictats del cor em surten en català, i els pensaments, i la febre dels desitjos, i els raonaments, i els sospirs, i perquè m'agrada compartir-la amb tothom. Amb persones vingudes d'arreu, com els meus alumnes provinents del Marroc, que la parlen amb un accent deliciós i se l'estimen com la porta oberta a totes les oportunitats que els dóna la vida.
També amb les persones grans, que la mantenen amb uns girs entranyables que retraten de bella manera el nostre passat oral més íntim. Com els informàtics, que ideen programes en llengua catalana per posar-nos a l'abast tot el món de la xarxa.
M'estimo la llengua i quan em regala un article salat propi del segle XII fossilitzat en el nom d'un poble, gairebé m'emociono davant d'aquesta mostra d'arqueologia lingüística.
M'estimo la llengua, molt i molt. No hi puc fer més. Perquè és la pròpia de la terra on vaig néixer i faig via, perquè és la dels meus besavis, avis, pares i fill.
Quan el Bernat saluda el peix que veu en el plat del seu sopar, em desfaig d'alegria mentre se'l menja de gust.
I me l'estimo tant (al Bernat i a la nostra llengua!) que tot el dia escolto per internet Ràdio Vilablareix (al http://www.correcamins.net/radio/), una emissora que només emet música en català (de tots els estils i d'arreu del país) totes els hores del dia.
M'encanta compartir-la amb la gent del meu entorn, és a dir, amb el planeta sencer!...
