Si l'endeutament espanyol no és culpa del sector públic, per què hem de pagar els ciutadans (via retallades socials i laborals) els errors del sector financer? Aquesta pregunta, que ens fem molt gent, és també la que es planteja Carlos Carrasco i Farré al seu Blog Open Data, de l'Ara. Les reflexions que hi fa mereixen ser escoltades.
L’endeutament espanyol no és culpa del sector públic, per Carlos Carrasco i Farré
A Ara Emprenem, 21 de setembre de 2010
"Hi ha un missatge que ha calat fort entre els ciutadans: la penosa situació econòmica d’Espanya (i Catalunya) és culpa d’una mala gestió política. Segons aquesta creença, els polítics s’han dedicat a malbaratar els impostos que paguen els ciutadans i ara els nous governants (allí on n’hi ha) i els futurs es veuen/veuran obligats a retallar serveis socials. Els mercats i alguns polítics acusen a la ineficiència del sector públic de l’endeutament d’Espanya, proposant la privatització de serveis com a única sortida. Ara bé, es tracta d’una argumentació real o és part d’una afirmació ideològica pro-privatització?
Per donar resposta a l’anterior pregunta hem de parlar sobre el dèficit i el deute. En aquest primer article veurem l’estructura del deute públic i deixo per a un proper la situació del dèficit.
Per als poc coneixedors de finances públiques, el deute públic és el conjunt de passius financers que l’Administració Pública té amb el sector privat per poder finançar les seves activitats. El que no deixen de repetir-nos segons quins polítics i segons quins economistes és que la greu situació econòmica és culpa d’un excessiu endeutament públic causat per una despesa massa elevada. Doncs bé, aquestes són les dades de l’endeutament europeu:
Resulta que l’endeutament públic és el més baix dels països seleccionats i un 20% menor que la mitja de la UE15. Si fins i tot Espanya és dels pocs Estats que es mantenen dins dels criteris de Maastricht! Així doncs, si el sector públic no és dels més endeutats d’
L’endeutament públic és el 13% del deute intern d’Espanya (i el 17% del deute exterior). Per contra, el deute del sector privat és del 39% i el del sector financer del 31%. El de les llars és del 17%. Així doncs, l’endeutament espanyol és bàsicament un endeutament privat, no públic. De fet, el sector públic és el darrer dels culpables de l’endeutament d’Espanya, tant si ens fixem en el deute interior com en l’exterior.
Per tant, la pregunta és: per què hem de pagar els ciutadans (mitjançant retallades socials i laborals) els errors del sector financer i privat?"
No podem donar passes enrere, sinó endavant i a l'esquerra, perquè la crisi de molts està resultant en els beneficis d'uns pocs.
Però tot això a fet que abans amb mil pessetes omplies la cistella de la compra i avui necessites cent euros per omplir-la i la pedua de competitivitat i equilibri sectorial de la diversitat i sostenibilitat.
I que l'Estat caiga en mans dels especuladors per què per mantindre les despeses fixes creades en època de boom inmobiliari i alta recaptació s'ha d'endeutar i pagar força interessos.
En definitiva ha contribuÏt a practicar una economia insostenible que ha perjudicat el normal desenvolupament dels sectors productius i cert equilibri econòmic tant en la seva diversitat com la seva sostenibilitat.