Per Marcel TorrusTenia una certa inquietud el dissabte per fer quelcom amb la bicicleta. Doncs arribat el migdia agafo la flaca que en Manel i la Maria m’han deixat i enfilo sense un objectiu clar, el cor que mana sobre el cervell em porta cap a Argentona i a partir d'aquí, queda clar l'objectiu, Coll Formic. Aquest estiu en unes de les sortides amb en Manel m'explicà la ruta. Per tant, enfilo cap a Can Bordoi fins a Santa Maria de Palautordera.
Al deixar Sant Esteve ja començo a veure que la carretera s'enfila, en
aquest moment recordo que en Manel em digué que la pujada era més o
menys de 22km. El que no li vaig preguntar era apartir d’on els comptava
els putos 22km.
La pujada es va fent feixuga. En el km 18 penso en fer mitja volta però m'en queden uns 4 o 5. Segueixo. En el kilòmetre 20 arribo a la cruïlla que porta fins a Sant Bernat, penso, ara ja em queda poc. Arribo en el meu objectiu kilòmetre 22, ni rastre de Coll Formic,- hòstia ara si que vaig cec-, no tinc ni idea del que em falta.
Em marco un nou objectiu, màxim fins a les 17H., sinó mitjà volta, fet i fet ara son les 16,30h. Vaig fent, i no és fins que passo uns cinc revolts que veig el coll, allà dalt, lluny, molt lluny. Torno a replantejar-me l'objectiu, i... que cony... tiro endavant, total ara hi soc més a prop que mai, tot i el món que em queda per arribar.
Tot pujant trobo un mosso i pregunto per quan en tinc per arribar dalt i em contesta que màxim 3 km. M'avisa que avui hi ha molta gent al coll ja que hi ha la cursa del Matagalls. Finalment arribo, em faig -ARA SI!!!!!!- la foto que acredita la meva presència sense fer servir el fotoshop.
A la baixada vaig mort, no he menjat res des de l'hora d'esmorzar, paro per menjar, però veig que només porto 2€, desgraciat de mi, i ara què? no tinc esma d'arribar a Mataró. No queda més collons..., cap a casa, em paro a la gasolinera de Santa Maria de Palautordera, entro a la botiga i vaig directe a les begudes, un Redbull, és el que veig, miro el preu, de conya 1,70€, me'l prenc d'un glop, i ara si cap a Mataró.
Sort de l'avituallament que si no, no arribo. Tot i això, les rampes no em perdonen tot pujant cap a Can Bordoi, haig de parar i caminar una estona fins que desapareixen.
Prometo sortir de casa amb una ruta clara i sobretot amb calés a la butxaca.
Fins aviat,La pujada es va fent feixuga. En el km 18 penso en fer mitja volta però m'en queden uns 4 o 5. Segueixo. En el kilòmetre 20 arribo a la cruïlla que porta fins a Sant Bernat, penso, ara ja em queda poc. Arribo en el meu objectiu kilòmetre 22, ni rastre de Coll Formic,- hòstia ara si que vaig cec-, no tinc ni idea del que em falta.
Em marco un nou objectiu, màxim fins a les 17H., sinó mitjà volta, fet i fet ara son les 16,30h. Vaig fent, i no és fins que passo uns cinc revolts que veig el coll, allà dalt, lluny, molt lluny. Torno a replantejar-me l'objectiu, i... que cony... tiro endavant, total ara hi soc més a prop que mai, tot i el món que em queda per arribar.
Tot pujant trobo un mosso i pregunto per quan en tinc per arribar dalt i em contesta que màxim 3 km. M'avisa que avui hi ha molta gent al coll ja que hi ha la cursa del Matagalls. Finalment arribo, em faig -ARA SI!!!!!!- la foto que acredita la meva presència sense fer servir el fotoshop.
A la baixada vaig mort, no he menjat res des de l'hora d'esmorzar, paro per menjar, però veig que només porto 2€, desgraciat de mi, i ara què? no tinc esma d'arribar a Mataró. No queda més collons..., cap a casa, em paro a la gasolinera de Santa Maria de Palautordera, entro a la botiga i vaig directe a les begudes, un Redbull, és el que veig, miro el preu, de conya 1,70€, me'l prenc d'un glop, i ara si cap a Mataró.
Sort de l'avituallament que si no, no arribo. Tot i això, les rampes no em perdonen tot pujant cap a Can Bordoi, haig de parar i caminar una estona fins que desapareixen.
Prometo sortir de casa amb una ruta clara i sobretot amb calés a la butxaca.
Marcel
Kilòmetres: No ho sé
Desnivell+ 1.670mts
Temps, més o menys 5 hores
Si el de la foto no ets tu !!!!!!
Amic misteriós, tens tota la raó, no em conec ni jo mateix, serà pel patiment sofert en la ascensió, ara per cara la que em va quedar al veure que no portava euruuus
T'ho diu un que s'hi ha trobat mes d'una, de dues i tres vegades. La bici de ctra. ha de acompanyar-se de "jalo"
Si és que no sabem anar pel món sense la colla!