¿CÒMPLICES DE L’EXTERMINACIÓ?
11 de setembre de 2011 *

per
Jaume Corbera Pou
Mallorca (Països Catalans)
Doctor en Filologia Catalana Professor de la Universitat de les Illes Balears

“Amb la llengua no s’hi juga”, “Ens mantindrem fidels i en peu en la defensa de la nostra llengua", “Oriol Pujol, ha advertit el PP que, si es trenca el model d'immersió lingüística, no els tindran en compte per a futurs acords”... Paraules, paraules, paraules...

Aquestes darreres setmanes una altra vegada els dirigents de CiU s’han omplit la boca de paraules de suposada defensa de la llengua catalana pels atacs del PP i per una resolució judicial que obliga la Generalitat de dalt a fer del català llengua vehicular de l’escola (¿o hauria de dir “del cole”, com ja diu tot déu per Catalunya i propaga la catalaníssima TV3?). Queda molt bé omplir-se la boca de paraules i presentar-se com els grans defensors de la llengua de Catalunya davant els atacs del “Cid Campeador “ pepero... Però aquesta autoproclamació de campions del catalanisme topa amb una realitat ben real: CiU fa anys que pacta amb el PP per a tot allò que li convé (i dic que li convé, no que convé a Catalunya) fent els ulls grossos a la política d’extermini del català que el PP ja practica als territoris on s’hi parla català que controla, el País Valencià, les Illes Balears i, des de fa poc, Aragó. A València, on governa, a pesar de tota la porqueria que l’empastifa, des de fa 16 anys, ha aconseguit que l’ús de la llengua catalana hagi minvat en una proporció escandalosa: des del 1992 al 2005 l’ús a casa, amb la família (que és el darrer reducte on es refugia una llengua marginada), del “valencià” va decaure del 51 % al 36 %, i a la capital, València, disminuí del 22 % al 17 %; i a més a més, la qual cosa no sé si és pitjor, va pujar del 3 % al 10 % el percentatge dels qui creuen que encara s’hauria d’usar menys, és a dir dels qui valoren negativament l’ús de la llengua del país (vegeu-ho a Brauli Montoya Abat: L’ús interpersonal del català al País Valencià, Barcelona 2009). A les Balears, on des de 1982 només hi ha hagut 8 anys de govern autònom no pepero, inicialment havia tingut una posició d’una certa neutralitat, fins i tot de condescendència cap a la llengua catalana (va consentir que fos majoritàriament la llengua vehicular de l’ensenyament), però des de 2003 ha dut una tendència progressiva cap a la reimposició absoluta del castellà, que en el nou govern d’enguany ja s’ha materialitzat amb la supressió de totes les ajudes a les activitats en català, en el tancament de Televisió de Mallorca i de la ràdio Ona Mallorca, en l’anunci reiterat que a partir de l’any que ve s’acabarà el model d’immersió lingüística (¿li sona la cançó, sr. Pujol?), en el projecte de llei de funció pública que suprimeix el requisit del coneixement del català per a accedir a les places de funcionari i en el nomenament per a càrrecs importants al govern de coneguts militants anticatalanistes incitadors a la violència contra els defensors de la llengua. A Aragó, el nou govern ja ha anunciat que derogarà la Llei de Llengües que reconeix uns certs drets a la llengua catalana de la Franja. ¿Quina ha estat la reacció de CiU a tota aquesta política anticatalana del PP? Callar, callar i callar. En aquestes dècades passades CiU ha pactat amb el PP, a Catalunya i a Espanya, quan li ha convingut, i mai li ha posat com a condició que deixàs d’agredir el català... És clar, qualcú dirà, però és que CiU és una coalició que només actua a Catalunya i només es preocupa per Catalunya, i ara sí que protesta perquè és el PP de Catalunya qui ataca el català de Catalunya. Molt bé, doncs, si l’egoisme de CiU i dels seus votants els fa tenir la perspectiva tan curta que consideren que la llengua catalana de fora de Catalunya no és cosa seva, ¿per què després fan servir l’argument dels 10 milions de parlants per a reclamar que el català sigui oficial a la UE? Els catalanoparlants de fora de Catalunya servim a CiU per a donar més pes a les seves reclamacions grandiloqüents, però no existim quan necessitam que ens defensi, perquè nosaltres tots sols no tenim prou força. No hi ha un PP de Catalunya i un PP d’Espanya o un PP de València, o... hi ha un sol PP espanyol, que entre els seus objectius en té un de molt clar: l’extermini de totes les llengües altres que la castellana existents dins el seu imperi. El practica a Galícia, el practica a Navarra (en la versió local UPN), el practica a València, ha començat a practicar-lo a les Balears i ho farà a Aragó. No pot fer-ho a Euskadi ni, de moment, directament a Catalunya, però si CiU, en lloc de combatre’l, l’enforteix, a poc a poc es farà indispensable i llavors ja es veurà ja com actua. De moment, Badalona ja ha caigut i mirau què hi fa.
Si a les pròximes eleccions espanyoles el PP treu majoria absoluta l’envestida que rebrem serà terrible, i només suportant-nos tots els catalanoparlants tindrem un mínim d’esperança. Si no treu majoria absoluta i necessita els vots de CiU, ¿què fara la coalició? ¿Negar el seu suport a qui cerca l’exterminació del català o mirar pels seus interessos i trair la llengua? ¿Continuarà CiU sent còmplice del nostre botxí?


Jaume Corbera Pou
Mallorca (Països Catalans)

Doctor en Filologia Catalana Professor de la Universitat de les Illes Balears

* Aquest article ha estat rebutjat per a ser publicat per Ara i per Tribuna Catalana.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

    Extermini no és correcte? O exterminació ho és més?

 
Jaume Corbera Pou ha dit...

"Exterminació"és paraula antiga en català ben documentada, mentre que d'"extermini" en coneixem un sol exemple antic, al DCVB, que Coromines no reconeix com a tal. En canvi, en castellà la forma més antiga és "exterminio", i "exterminación" està recollida, però és pràcticament desusada. En català comença a usar-se "extermini" amb una certa freqüència dins el segle XIX, i per això és sospitosa de ser deguda a la influència del castellà. Ara bé, caldria fer-ne un estudi més profund que no he fet. En francès és només "extermination". En qualsevol cas, és ver que "exterminium" és llatí i que una i altra forma són admeses al DIEC.


Ler mais: http://dodeparaula.blogspot.com/2011/09/complices-de-lexterminacio.html#ixzz1YRAHPbQi

Qui som:  Jaume Corbera Pou
    Mallorca (Països Catalans)
    Doctor en Filologia Catalana Professor de la Universitat de les Illes Balears

Visualitza el meu perfil complet

Endavant!

Aquest "Recull d'articles" inclou la majoria d'articles publicats al "Diari de Balears" i qualcuns altres apareguts a altres mitjans ("Es Castellet", de Bunyola; "El Triangle", i algun altre). Només n'he exclòs aquells que he considerat massa circumstancials, que han perdut l'interès passades les circumstàncies concretes que en provocaren la redacció. També hi trobareu qualque text no publicat prèviament enlloc, fet com a conferència, presentació, etc., i ressenyes de llibres publicades a revistes diverses. Quasi tots duen la data de redacció, però de qualcun, un poc antic, només en sé la data de publicació.

Gràcies a tothom que s'hi entretengui una mica i cregui que en pot treure un poc de profit. I especialment gràcies a tothom que, a més a més, hi deixi qualque comentari. Voldrà dir que no li ha estat indiferent.

Ler mais: http://dodeparaula.blogspot.com/2011/09/complices-de-lexterminacio.html#ixzz1YRApKcG6