jpinyol |
dilluns, 19 de setembre de 2011 | 18:02h
No em refereixo pas a la imatge d'un monarca borbó que penja a Xàtiva. Perquè en aquella capgirada hi ha tots els propòsits del món de no claudicar davant de segons quines corones. Jo parlo de la realitat, d'aquell entorn que ens mirem sempre només des de la perspectiva que ens han dictat des de menuts, i que té moltes lectures possibles en funció de la nostra actitud a l'hora d'observar-la.
Si us dic que un cèrvol es va apropar a la superfície d'un llac, que es va reflectir en ella i que va preguntar-se, quin dels dos és el real... quants i quantes només esteu pensant en el que hi ha fora l'aigua? I si hi afegeixo que després de preguntar-se això es va tornar a capbussar, com ho veieu?
Doncs això, que una de les maneres de fer la vida més atractiva és mirar-la des de llocs diferents, pujar drets a la cadira del menjador i guaitar-lo des de dalt, agenollar-se sota la taula de l'estudi i des d'allí mirar els llibres, pujar al campanar de cada població i descobrir terrats fins aleshores desconeguts, o pujar al Turó de l'Home i fer-se al cas que ben mirat el país és una petita gran cosa, amb la mar blava i l'AP-7 a l'esquerra, els altívols Pirineus a la dreta i Montserrat al sud...
La fotografia que acompanya aquest apunt la vaig ahir en un racó del meu poble, però té tants trucs com ganes que els busqueu. I els que coneixem bé la bassa i el museu molí paperer, ho sabem prou bé. Ni tan sols el cel que hi apareix és el real, i en canvi, hi era, perquè de fotografies retocades no n'he volgut saber mai res...
Endevineu els trucs?
És impresionant! Una fotografía molt ben feta :D