Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
emigdi |
literari |
diumenge, 18 de setembre de 2011 | 12:19h
Dissabte 17 de setembre, la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre va celebrar el Sopar-Festa Vicent Andrés Estellés al restaurant L’Ardiaca, de Campredó (Baix Ebre). Menjar i vi de la terra, exposició i venda de llibres de l'autor, tot un seguit de lluïdes recitacions estellesianes van ser el corpus central d'una esplèndida vetllada poètica, que va aplegar una cinquantena de persones motivades en la difusió de l'obra del poeta del poble.
A partir d'una nova crida de l'escriptor valencià Josep Lozano, en què convidava els amants del poeta Vicent A. Estellés a celebrar la segona edició de la Festa Estellés durant el mes de setembre. La festa s’organitza a imatge dels sopars escocesos dedicats al poeta nacional d’Escòcia, Robert Burns (1759-1796), els famosos Burns’ suppers, que se celebren des de fa més de dos-cents anys, els quals compten amb unes esplèndides webs a internet on s'explicita el format i la seua llarga tradició. Lozano ens explica el per què de la festa: Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular. L’any passat va celebrar-se a una quarantena de poblacions del País Valencià, i a algunes del Principat. Hi van col·laborar nombrosos escriptors, poetes, cantautors i músics. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1922-1993) és conegut com el poeta del poble, autor d'una dilatada obra amb dos eixos de reflexió poètica principal, l'amor i la mort. En la celebració estellesiana vora l'Ebre, vam voler tenir present tothora la difusió de la catalanitat. Una catalanitat estesa literàriament arreu dels Països Catalans, que permet l'aparició de notables escriptors i intel·lectuals fins i tot en els indrets on la situació lingüística de la nostra llengua està més deteriorada. Hereus de la derrota a la batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707), el mal de la qual a tothom alcansa, dels funests decrets de Nova planta i del genocida règim franquista, al País Valencià es van engendrar cinc de les grandíssimes figures de la literatura catalana del segle XX, el veritable segle d'or de les nostres lletres: Manuel Sanchis Guarner (València), Enric Valor (Castalla), Vicent Andrés Estellés (Burjassot), Joan Fuster (Sueca) i Carles Salvador (València). I la nit estellesiana amb regust ebrenc havia de portar exhibició i venda de llibres del poeta de Burjassot, i notable participació d'amants de la poesia que van viure intensament les seues recitacions. Entre els presents hi havia poetes, periodistes i escriptors com Marià Lleixà (Xerta), Maria Josep Margalef (Amposta), Manel Ollé (Ulldecona); nombrosos professors de llengua catalana; Sisco Lahosa, director d'un centre educatiu de secundària de Tortosa; la presidenta de l'Òmnium ilercavó, Dolors Queralt; el director de La Veu de l'Ebre, Josep Arasa; i activistes culturals d'associacions com el Casal Panxampla, Soldevila, Òmnium, Casal Aixumara. Voldria destacar aquesta comunió que estem portant des de la Comissió organitzadora, que aplega entitats a redós de la catalantiat i de la reivindicació nacional, que ha aconseguit fites importants com la consolidació e la Marxa de Torxes per la independència i que ha posat tot l'interès en la implantació a les comarques centrals dels Països Catalans de la festa poètica en honor a Estellès. La imponent veu de l'escriptor i amic Manel Ollé recitant l'Assumiràs la veu d'un poble, un dels himnes estellesians més coneguts, havia de concloure l'acte. I ja ha començat la feina per l'any que ve, en què ja podem anunciar que trencarem una nova frontera política artificial ja que traslladarem vora el riu Matarranya, on una comarca on la llengua de la terra no té cap reconeixement oficial malauradament. També tindrà continuïtat en alguna altra població ebrenca. El veterà poeta tortosí Gerard Vergés va redactar el pròleg d'un dels llibres del poeta de Burjassot, i és un dels grans admiradors de la seua obra. Continuarem difonent, doncs, Estellés, i continuarem aconseguint fites importants per a la literatura ebrenca en el marc de les lletres catalanes, i fent bandera dels nostres clàssics ebrencs, Vergés, Pérez, Burgos...
emigdi |
diumenge, 18 de setembre de 2011 | 20:39h
que ja pot usar mil pseudònims que la plaga espanyola li és intrínseca. Després anirem raonant sobre educació i models lingüístics, quan l'odi anticatalà és perenne. Quina plaga... com les llagostes... Volies ofendre, però l'únic que has fet és pena, as usual... per ser internacionals lingüísticament.
