¿No trobeu que l’activitat política al País Valencià encara està sota la vigilància de la dictadura? “Ets un exagerat” direu, però expliqueu-me a qui són afins aquells que agredeixen violentament un míting polític, la presentació d’un llibre o el cotxe d’un regidor nacionalista.
“Bé, els violents que fan eixes coses sí són afins a la dictadura i el feixisme, però no estem sota la seua vigilància, es pot fer política sense eixa por” matisaria un amic meu a qui i agraden els circumloquis dialèctics. Però jo sí pense que l’extrema dreta al País Valencià s’està reorganitzant, no són gens significatius en vots però això mateix els fa més perillosos, és una invisibilitat que els beneficia. La recent dissolució de Coalición Valenciana, per exemple, coincideix amb les agressions provocades, el mes de juliol, a la presentació d’un llibre crític amb ells (“Noves glories a Espanya” de Vicent Flor). Si llegiu la crònica d’aquella agressió en els seus diversos fòrums i facebooks veureu com allà no hi va haver res d’improvisació. Fins i tot la detenció del presumpte líder i instigador de l’acció que es va presentar hàbilment una vegada finalitzats els aldarulls, buscant una detenció injusta i una sentència absolutòria.
Aquesta mateixa gent (combinació d’Espanya 2000 i Coalición Valenciana / GAV) són els qui van organitzar l’atac a la presentació al País Valencià de Solidaritat Catalana per la Independència el mes de gener. L’acció no va ser ni espontània ni improvisada. I els seus objectius van augmentant: la seu del Bloc Nacionalista Valencià a València, la delegació d’Acció Cultural del País Valencià a Sueca (el Casal), l’acte a l’Astoria de Solidaritat, la presentació del llibre de Vicent Flor,… venen per nosaltres i, si no reaccionem, pot ser un dia convoquem un acte i no vinga ningú. Aleshores serà tard.
(Us reproduisc a continuació un escrit de Josep Guia)
Benvolgut amic, benvolguda amiga:
Ja sabeu prou com patim sovint, a València, agressions de signe feixista i
espanyolista, que normalment queden impunes. Una d'aquestes agressions es va produir
el passat 23 de gener,
a l'hotel Astòria, abans de començar un acte polític totalment legal (de
presentació de Solidaritat Catalana per la Independència), del qual vaig ser
l'organitzador, en nom del PSAN.
Al cap de pocs dies, els quatre diputats del Parlament de Catalunya que hi
foren presents (Laporta, López Tena, Bertran i Strubell) i jo mateix
denunciàrem els fets a la Fiscalia, la qual va tipificar la denúncia i la va
traslladar al Jutjat.
La vista del cas tindrà lloc el proper dilluns, 19 de setembre, a les 11.15, a
la Sala d'Audiència de la Ciutat de la Justícia de València.
A més d'informar-vos-en, us escric aquesta carta per demanar-vos la vostra
presència solidària al jutjat, mostrant el vostre interès i suport, ja que una
sentència condemnatòria dels agressors feixistes podrà contribuir a fer que
siguen respectades les llibertats d'expressió i reunió a la nostra ciutat i al
nostre país.
Ben cordialment,
Josep Guia
Encara que el context té influència.
Un madrileny es sentirà més còmode defenent la bandera i el castellà a Madrid que a Catalunya o Paris.
Al igual que un basc es sentirà més còmode defenent l'ikurriña en favor d'una Heuzkalerria abertzale al País Basc que a Madrid i menys rebuig.
Un barceloní estarà més còmode defenent la llengua catalana o l'independència amb una bandera catalana que al País Valencià i menys rebuig generaL
Com un valencià del PP de Camps es trobarà més còmede defenent les seves idees al País Valencià que al Principat de català i menys rebuig.
Ara bé, altra qüestió és que Valencia 2000, les GAV pogueren considerar-se organitzacions que ejerceixen algún tipus de violència sistemàtica terrorista.
Com per eixemple ha estat considerada ETA, el Movimiento de Liberación Vasco i pressumptament Herri Batasuna per emprar-les.
I legítim serà el que vullgues, però viable és una altra cosa ... I en qualsevol cas, ni GAV, ni CV ni España2000 tenen per a mi legitimitat per a res.
Però en principi sempre sòl n'hi haure certa propensió marginal als extrems per a cridar l'atenció, accentuar posant l'accent per marcar paquet i territori d'uns vers altres i distingir-se amb més nitidesa.
Amb actituds concialiadores i més flexibles es poden trobar punts d'encontre on gaire bé tothom és pot trobar més a gust i alhora evitar més friccions innecessàries..
Amb actituds conflictives i més rígides n'hi ha més friccions i una tendència cap a punts més extrems i gaire bé no tot hom és pot trobar a gust.