El candidat pel PP a les eleccions estatals del 20-N és Jorge Fernández Díaz, per a mi una persona no grata d’ençà que en una comissió parlamentària a Madrid -en què es debatia una proposició no de llei presentada per ICV-EU que demanava que el govern espanyol mogués fitxa a favor de les famílies que, com la meva, reclamem els cossos dels nostres avantpassats reenterrats a la força al Valle de los Caídos-, es va quedar tranquil després de dir que el Valle era intocable i que tots els països tenen un monument d’aquesta mena de resultes d’alguna guerra. No m’ho invento, tinc aquella sessió del parlament espanyol gravada en un cedé, entre altres raons perquè la proposició no de llei defensada per l’aleshores diputat a Madrid, Joan Herrera, posava com a exemple el cas del meu avi Joan Colom Solé, fet presoner per les tropes franquistes el febrer de 1939 a sant Julià de Vilatorta, traslladat al Campo de Prisioneros y Presentados de la Seu Vella de Lleida i, després de morir-hi el 5 de març de 1939 a conseqüència de les nefastes condicions higièniques en què els tenien, enterrat a la fossa comuna del cementiri de Lleida i, vint-i-sis anys després, el juliol de 1965, profanat de la tomba juntament amb 501 soldats republicans més i traslladats amb nocturnitat i traïdoria i sense comunicar-ho mai a les famílies afectades cap al Valle de los Caídos per ordre expressa del règim de Franco.
Digueu-me a quin país, després de vora 40 anys del final d'una dictadura es manté la veneració oficial per la tomba del dictador.
Com molts sabeu, des de fa tres anys llargs lluito per treure el cos del meu avi del costat del seu botxí i portar-lo al cementiri de Capellades, la nostra població d’origen. Durant aquest temps, he dut a terme diverses accions en aquest sentit, i finc i tot he pogut comprovar amb els meus propis ulls (ara fa just un any) l’estat físic en què es troben els cossos dins aquell matodòntic mausoleu del terme de El Escorial. Hem creat una Agrupació de Familiars ProExhumació de Republicans del Valle i ens hem entrevistat amb representants del govern espanyol actual que, en tot moment, ens han engrescat de la possibilitat de complir finalment el nostre objectiu.
L’any 1965 el govern espanyol ens va robar els cossos dels nostres éssers estimats i sempre he trobat que és de justícia que ens els retornin. Mentre no ho facin les nostres ànimes no trobaran la pau ni ens creurem gran cosa del nostre actual estat suposadament de dret.
Però ara, mentre una comissió d’experts nomenada pel govern socialista està treballant per prendre una decisió sobre el que cal fer amb la darrera plaça forta del franquisme que guarda fins i tot el cos del seu màxim ideòleg, tot fa pensar que el temps juga a la nostra contra amb la més que anunciada arribada del PP al poder polític en ple 20N, per a més inri.
I mentre dirigents com el Jorge Fernández Díaz no perden ocasió de proclamar que el PP ens salvarà a tots del cataclisme econòmic que ens sacseja, és evident que amb la seva victòria electoral se’n pot anar en orris tota la feina feta per exemple pel Memorial Democràtic de Catalunya i pels familiars de moltes víctimes de la guerra i de la postguerra.
Em consta que el monjo benedictí de Montserrat, el senyor Hilari Raguer,
que forma part d’aquesta comissió, està fent tot el possible al nostre favor, no
com els benedictins franquistes que viuen al Valle per ordre del Generalísimo,
que ens van clarament a la contra, però també sé que caldrà mantenir-se encara
més ferms si és que la dreta espanyola menys comprensiva amb els descendents
dels que perderen la vida en la defensa obligada del govern de la
II República acaba governant l’Estat
Espanyol....
Muchos recuerdos desde Cuba.
Teresita
Espanyol les coses no van gens com voldríem. Records a la família de Cuba!