He tornat. Feia temps que no havia tornat.Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Gràcies a la II Festa Estellés a Gandia vaig tenir ocasió de recitar aquest tros de Corall Romput. Va ser una ocasió magnífica per a retrobar algunes amistats i fer-ne de noves. "He tornat" vol dir molt en aquest moment per a mi, després del viatge acadèmic a Àsia, del que aviat contaré alguna aventura. Gràcies Lozano per la teua espenta.
Una abraçada